Benigni è rock, Celentano è rock lento.

En aquestes darreres setmanes el món polític i mediàtic italià està mogut com a conseqüència del program d’Adriano Celentano a la RAI 1 “RockPolitik”. L'escàndol arriba més que res pel primer programa on la figura de Silvio Berlusconi fou durament satiritzada i posteriorment criticada per Santoro, un periodista italià vinculat políticament a l’esquerra i fins fa poc eurodiputat.
La dreta italià va clamar al cel per aquest primer programa, la veritat és que no hi ha per tant, és més penso que si l’alternativa de l’esquerra continua sent atacar Berlusconi pels seus pecats de sempre no anirem a en lloc, és l’hora que diguin clarament que volen fer.
Tornant al programa de Celentano, dir que és un tros d’artista, m’agrada Celentano, però al mateix temps em preocupa, la seva part de telepredicador em molesta, malgrat les seves intervencions de “filosof” televisiu siguin molt efectives mediaticament, aquest gran artista és incapaç d’articular un discurs que tingui cap i peus, el seu pensament caòtic no troba ordre, això el fa potser genial, però al mateix temps transmet la incapacitat d’articular un discurs complexe.
La seva predica televisiva a sobre d’una trona amb faristol, divideix el món en lento (coses dolentes) o rock ( coses bones), una simplificació del mon i del pensament que converteix tot en blanc o negre, oblidant tota la gama de grisos que hi ha al mig. Ahir com a convidat tenia en Benigni, agafaré la classificació d’en Celentano, Benigni és Rock, Hard Rock, la seva posta en escena és formalment caòtica i destructurada, però sota els moviments compulsius de Benigni regna l'ordenació del pensament i l’articulació d’un discurs complex, Celentano al seu costat és Rock lent, molt lent!

Jo sóc català (Pensant en Xirinacs, recordant a Casals)

THE WORDS OF PAU CASALS AT THE UNO

This is the greatest honour of my life. Peace has always been my greatest concern. I learnt to love it when I was but a child. When I was a boy, my mother —an exceptional, marvellous woman—, would talk to me about peace, because at that time there were also many wars. What is more, I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I will tell you why. Catalonia has had the first parliament, much before England. Catalonia had the first United Nations. All the authorities of Catalonia in the Eleventh Century met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace, at the Eleventh Century. Peace in the world and against, against, against war, the inhumanity of the wars. So I am so happy, so happy, to be with you today. That is why the United Nations, which works solely towards the peace ideal, is in my heart, because anything to do with peace goes straight to my heart. I have not played the cello in public for many years, but I feel that the time has come to play again. I am going to play a melody from Catalan folklore: El cant dels ocells. Birds sing when they are in the sky, they sing: "Peace, Peace, Peace", and it is a melody that Bach, Beethoven and all the greats would have admired and loved. What is more, it is born in the soul of my people, Catalonia.


"Aquest és l'honor més gran de la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament. Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya."

Pau Casals
Nacions Unides
New York (USA)
24 d'octubre de 1971

Llibertat Xirinacs

Tornem-hi! en Xirinacs és tancat a la presó Model, aquella on ell seia conjuntament amb altres seus companys realitzant vagues de la fam per demanar l’Amnistia pels presoners polítics del franquisme. El vaig anar a veure quan era jovenet per afegir-me al seu combat per la llibertat, han passat anys i han canviat tantes coses, però algunes continuen com aleshores, continuem cridant que som una nació, que volem un estatut i ara hem de tornar a demanar la llibertat per un pres polític, Xirinacs és un home de pau, un no violent, el seu suposat delicte és d'opinió, discutible aquesta si voleu, però a la fi del trajecte opinió política és. Enfront la persecució política del pensament, Llibertat per en Xirinacs!

Lluís Maria Xirinacs

Vaig conèixer a Xirinacs quan jo era molt jove, potser massa jove, concretament realitzant la campanya electoral del BEAN on ell era cap de llista, cal dir que la campanya no va funcionar, entre d’altres coses pel caràcter del personatge, és difícil valorar les persones si un no té un coneixement personal més proper, però a grans trets mai he sentit una proximitat ideològica i personal profunda amb en Xirinacs. Dit això tota la meva solidaritat personal, quan un català és detingut per motius polítics cal oferir la nostra solidaritat, més enllà dels continguts concrets de les seves declaracions que ara el porten a la detenció i a l'aplicació de la llei antiterrorista per ordre de l'Audiència Nacional. Personalment penso que per la nostra construcció/reconstrucció nacional és molt més saludable no mirar altres models, sinó construir models, en política internacional no existeixen “amistats” i menys “gratuïtes”, recordem sempre més que la Republica d’Irlanda va votar contra el català a Europa, malgrat les declaracions històriques d’amistat dels catalans realitzades en els últims segles. Fetes aquestes consideracions comentar que no deixa de ser sorprenent la detenció de Xirinacs justament ara, del 2002 al 2005 havia un ordre de detenció, des de fa 3 anys en Xirinacs corre pel món i ara quan va fer-se el carnet d’identitat l’agafen. Aquest és un nou element per augmentar la tensió política, veurem fins on arriba aquesta nova història.

Lluís Companys

Assassinat fa 65 anys pel feixisme i l'espanyolisme.


El que van fer amb el president de Catalunya Lluís Companys és un dels crims més monstruosos que registra la història de la humanitat.

Nehru
Declaracions del president de l'Índia en l'entrevista amb J. Kennedy, 1961 à Mèxic



Avui, 15 d'octubre, vull recordar el president màrtir Lluís Companys i, amb ell, les desenes de milers de catalans assassinats durant la llarga nit del franquisme. Aquells que com els meus avis patirem l'exili o com la meva mare que va sofrí una primera infantesa als camps de concentració, en record i homenatge a tots ells com cada any en aquesta data, l'Assossiació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya n'ha fet la convocatòria per commemorar com cal aquells que saberen defensar la nostra terra i transmeteren a les generacions futures l'orgull d'ésser catalans.

Sabates impossibles per seduir un dentista

A vegades les germanes et sorprenen, a mi la meva acostuma a fer-ho positivament, no fa tant de temps era una nena, ara és una dona, paciència! i jo soc en conseqüència més gran, tenir 15 anys més que ella ha provocat que alguna vegada actues més com germà gran-pare que com a estrictament de germà.

Ara és una bona professional, llicenciada en Història de l'Art, de fa temps treballa com a creadora i restauradora de peces de vidre i ara proposa una mostra de disseny de sabates.

"Sabates impossibles per seduir un dentista" una mostra de calçat impossible per encontres improbables, així ens diu a la seva introducció a l'exposició d'escultures sobre el calçat, no hi ha dubte que el calçat femení és un element de seducció, observem la visió femenina de la seducció del peu encalçat d'una dona, l'imaginari masculí és molt clàssic respecte el tipus de sabates seductores, observem les sabates de l'Aïda Navarro que potser trobarem nous camins a les nostres fantasies.

La Nació reservada.

De les moltes animalades que sento aquests dies escoltant les ràdios i llegint la premsa espanyola, aquella que trobo més enganyosa es considerar que el terme nació està reservat a Espanya i que per tant no és pot utilitzar per cap altre realitat a l’intern de l’estat. Es un fals, la constitució realitza una definició anomenant a Espanya nació, en cap altre article prohibeix la seva utilització per part d’altres realitats jurídiques i culturals, és més posats a filar prim, i no massa prim no existeix una diferencia real entre nació i nacionalitat, són termes sinònims fruits del consens metafòric i mentider de la segona restauració borbònica (transició democràtica). Per tant no existeix una reserva pel terme nació i més encara quan l’article que defineix Catalunya com a nació no fa part de la Constitució sinó del text de l’Estatut d’Autonomia. El problema és simplement de voluntat política de reconèixer la realitat plurinacional de l’estat, quan hi ha voluntat política podem parlar de “matrimonis” homosexuals quan de fet a la constitució l’article 32.1 diu :
“L’home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica.”
Tenim a l’estat espanyol matrimonis entre homosexuals per voluntat política, tensant al màxim la carta constitucional, si Catalunya serà o no definida una nació serà per voluntat política d’uns i els altres no per imperatius constitucionals.

Ciao, Ciao Estatut ?

Com era de preveure la caverna mediatica i aquella general representada pel PP criden e insulten sense límits, alguns dels nacionalistes espanyols del PSOE no es queden curts, però el més sorprenent (o no?) del cas és la poca capacitat de defensar allò que han dit anteriorment alguns components del PSOE i del PSC, tot està escara per veure però hi ha sintomes preocupants, cal llegir el blog del diputat del PSC per Barcelona Manuel Mas per observar l’estat d‘inseguretat ideològica. Que fer? Que diria Lenin i és demana Manuel Mas, amb pors al cos sobre el futur del socialisme espanyol (el socialisme català és un apèndix segons ell mateix), però no és només l’escrit d’en Mas, el qual finalitza amb aquesta perla “A mi el que em fa patir és el meu projecte, no el seu. El seu l’he de combatre » referint-se als nacionalistes catalans. Mas quin projecte has de combatre ? el dret dels catalans a ser una nació com les altres ? El preocupant deia són les declaracions d’en Montilla i aquelles del President Maragall que ens mostren uns socialistes catalans molt molls davant el problema polític que tenen.

Que dirà ara el benvolgut Iceta? Mantindrà l’entusiasme d’un seu comentari del 18 febrer del 2005 :
“  I el final vibrant de Zapatero: "Secretario General, a la primera.
Presidente del Gobierno, a la primera. Retirada de las tropas
españolas de Irak, a la primera. Catalán en Europa, a la primera."
Papers de la Generalitat (que és com ell anomena -de forma correcta-
el que altres equivocadament anomenen papers de Salamanca), a la
primera. I, traca final, Estatut de Catalunya, a la primera. Com li
hem de girar l'esquena? Com hem de dir no? Ell no ens ha fallat i
nosaltres tampoc no li fallarem. Ni a ell, ni a la nostra història,
ni al nostre futur, ni a la nostra Europa. “
“Talante” en Zapatero en té, no hi cap dubte, nomes cal comparar la reacció histèrica del PP amb el discurs polític d’en Zapatero, no hi ha dubte del “talante”, hi ha més dubtes sobre el manteniment de la seva paraula respecte a les relacions entre Catalunya i Espanya, els papers catalans teòricament han de tornar (no tots), esperem que sigui una realitat per posar-li una medalla; el català a Europa millor no cridar molt, hem fet passets, pocs passos perquè és necessari recordar que un president del parlament Europeu, una militant del PSC, reprimeix un diputat català de Menorca per parlar en català, català a Europa a la primera?
Estatut a la Primera? Ens deia en Miquel Iceta entusiasta al seu blog, no sé si serà a la primera, però de moment l’article primer de l'Estatut, en Zapatero, l’amic del talante, ja diu que no, que nació nomes hi ha una i nosaltres són gent amb forta personalitat però menys que ells que són una nació. Fantàstic! Talante en grans quantitats. Es una mostra més de la impossibilitat de la utopia federal espanyola, els únics federalistes són els del PSC i no tots, no tenen interlocutors a Espanya, el socialisme espanyol continua tenint en gran part el concepte nacional joseantoniano de la « unidad de los hombres y tierras de España » que consagra la Constitució del 1978, que és per al nacionalisme espanyol de dretes i esquerres la Nova Bíblia, malgrat molts d’ells ( el PP) votessin en contra. Nomes pensar en la possibilitat de l'existència d’una realitat plurinacional els posa els cabells de punta, a tots, dretes, esquerres i militars, aquest ultimes han parlat amb « talante » i recordant que el sabre el tenen ells.
Bon rotllo ! ara teniu la pilota a la Teulada, jugueu be perquè podríeu prendre mal i tots nosaltres també.

Sempre podem fer una transaccional.

Article 1. Catalunya és una nació. Pero España mas que es mas grande.
O potser podríem fer com els dominis d'Internet i posar a l'Estatut:

Article 1. Catalunya és una nació de segon nivell (CAT), i Espanya de primer (ES).

Segur que si els diem així estaran contents, o no? qui sap, "son tan suyos estos españoles".

Sort que ara estem parlant nomes de qüestions més filosòfiques, quan arribaran a la "pela", perdo a l'Euro, aleshores si serà un espectacle, el racisme anticatalà del nacionalisme espanyol arribarà a les estrelles, temps al temps.