divendres, de juny 17, 2005

Mossos d'Esquadra i informes secrets (o no tant secrets)

No fa molt un informe sobre els mitjans de comunicació va provocar una crisi desproporcionada, deia coses que tothom del gremi coneixia i ningú volia dir, li va costar el cap a gent propera al President d’ERC, ara un altre informe arriba aquesta vegada del sector socialista del tripartit, de la mateixa manera que l’anterior diu coses que molts coneixíem o intuíem, però té una diferència essencial, és la qualitat de l’informe que és patètic i sectari, no perquè el que digui o pugui dir de certes persones no sigui parcialment veritat, sinó que aquell que escriu faria igual o molt pitjor si hauria tingut la possibilitat, hi ha coses que un intueix llegint la primera pàgina, dir que:

“El cos dels Mossos, actual va ser pensat, dissenyat i creat com una eina fonamental de CiU per assentar el seu govern, controlar la informació de la resta de formacions polítiques de Catalunya, tant a nivell de partits com a nivell de les persones que formaven part d’aquests partits”

és una gran collonada, no perquè no fessin coses d’aquests tipus, que les han fet amb molta probabilitat, pensar que la creació de la policia d’un país té nomes aquesta finalitat és no comprendre res de les característiques socials i polítiques d’una força con CiU, i desconèixer la realitat sociològica del rival polític és el pitjor error que un pot cometre.

La Consellera Tura ha sostingut que el document és "absolutament impresentable", "infame", "repugnant", "covard", "menyspreable" i està "ple d'improperis i acusacions falses", però ha argumentat que "en un moment de canvi de Govern" arriben a mans dels nous responsables de totes les conselleries nombrosos informes d'aquest tipus, tots anònims.

La Consellera Tura té part de raó, malgrat l’informe segur que reflecteix part de la realitat, de totes maneres la seva obligació és una vegada fet public el document, fer public l’autor o autors del mateix i el que és més important fer llum sobre tot el procés d'exàmens robats de la selecció dels nous Mossos, aclarir aquest tema és vital per no iniciar a pensar que els socialistes tenen les mateixes estranyes intencions dels convergents, convertint la policia de Catalunya en un niu partidistic de recomanats del partit i no de professionals qualificats.

dimarts, de juny 14, 2005

Català a Europa? Que entri Andorra!!!

Miro Vilaweb i veig: La majoria dels partits satisfets per la presència del català a la UE, malgrat que no serà llengua oficial.

Cada dia anem millor, et diuen imbecil ets de segona i estan satisfet, és un primer pas! Ah ! primer pas en direcció a on ? cert que la situació del català és millor que aquella d’altres llengües europees sense estat, quan penso al sard ploro, en el nostre cas els senyors ambaixadors han de discutir de nosaltres, la pena és que ningú defensi la nostra causa, l'ambaixador espanyol ? no fem riure! ha fet la formalitat política obligat per les circumstancies no per convenciment.
L'única sortida jurídica és que Andorra sigui Europa i que tots passem a parlar la llengua andorrano-catalana-valenciana-baleàrica-algueresa, antigament coneguda com a català.

dilluns, de juny 13, 2005

Italiani, popolo maturo? O di doppia morale?

Il cardinal Camillo Ruini, uno dei grandi vincitori del (fallito) referendum sulla fecondazione, è evidentemente soddisfatto. Pure se ora, a cose fatte, sceglie l'understatment: "Io non ho combattuto per vincere, non ho vinto, ho cercato soltanto di fare il mio dovere di vescovo e di ascoltare la mia coscienza di uomo, di cristiano, di cittadino. Gli italiani si sono dimostrati un popolo maturo".

Il capo dei vescovi, che concede interviste al Tg1 e al Tg5, si dice colpito "dalla saggezza del popolo italiano"; e sul futuro della legge 40, che con il mancato quorum resta inalterata, aggiunge: "Tutto può essere migliorato, ma non certo stravolto e non radicalmente peggiorato".

Més o menys amb aquest termes s’expressa el Cardenal Ruini, l’home que és al front de l’església italiana, d’aquest referèndum eixiran moltes conseqüències polítiques a Italià, la dreta de Fini està en plena crisi per tallar el cap al seu lider, Fini demanava el Si al referèndum mentre gran part dels “coronels” del partit estaven al costat de les tesi de la jerarquia catòlica per l'abstenció, faran malament de canviar un home com Fini, tornaran a la marginalitat política dels MSI, Fini ha portat als ex-feixistes al terreny de la centralitat política, però segurament després del tall net i clar de les seves declaracions a Jerusalem on va declarar amb contundència que el “Feixisme i el nazisme amb les seves lleis racials eren el mal absolut” ha provocat masses canvis indigeribles per la dreta italiana i la seva posició al costat dels radicals i dels DS a favor del referendum sobre la fecundació és la gota que mancava per provocar la crisi.

Els partidaris de mantenir la llei restrictiva amb la jerarquia eclesiàstica al davant han jugat la carta de fer mancar el quorum, no han entrat en el debat i la confontració lleial de les idees, han aprofitat la immaduresa política italiana, amb una població que amb la seva abstenció provoca que des de l'any 90 tots els referèndums presentats siguin nuls per mancança de quorum, Ruini polític hàbil intenta no extrapolar aquesta victòria i pensar gratuïtament a una hegemonia cultural eclesiatica que no existeix, però la tentació serà així forta que segur els secors més integristes del catolicisme no tardaran a desencadenar un atac contra la llei de l'avortament.

La llei amb el seu redactat actual provoca seriosos problemes a la recerca científica i a les parelles que necessiten la fecundació assistida, és l'apologia de la doble moral italiana, no pots controlar l'embrió per saber si és portador de malalties però pots avortar, no pots realitzar tot un seguit de practiques referents a la fecundació inclosa l'utilització d'esperma diferent al de la parella, però fer-ho no és un delecti! que bonic! pots incomplir les lleis legalment, nomes és necessari que tinguis els suficients recursos econòmics per anar fora del territori italià, serà qüestio de començar a pensar en obrir una clínica a la República de San Marino.