dijous, de febrer 07, 2008

Yes, we can

Aquest és el fantàstic eslògan electoral de Barack Obama, que podem traduir per Si, podem o Si, es pot fer, el qual sintetitza una certa voluntat de canvi intern dels USA, és un personatge que em cau simpàtic, malgrat que si jo fos ciutadà americà votaria la Clinton, malgrat el que és digui els dos són part de l’aparell polític americà, els dos fan part del sistema de partits i Obama no és cap franctirador, malgrat la seva imatge fresca i nova. Personalment votaria la Clinton perque en un país multicultural, multiracial i multireligios com els USA ella pot fer millor la síntesi i enfrontar-se als Republicans que presentaran un liberal-conservador amb el mantell d’heroi del Vietnam, per tant els jocs estaran oberts sigui quin sigui el candidat democràtic, i la Clinton té més possibilitats de victòria que Barack.

De totes maneres això del nou i el vell és sempre molt relatiu, i Obama juga al nou a casa i al vell en politica internacional, cert que hi ha una declaració potent per part seva de retirar les tropes de l’Iraq, posició que enllaça amb una històrica línia politica americana de no intervencionisme, dues maneres de veure la politica internacional sempre presents als Estats Units, però Barack el primer que fa és reassegurar la seva defensa incontestable de l’estat d’Israel:

ON ISRAEL

· Ensure a Strong U.S.-Israel Partnership: Barack Obama strongly supports the U.S.-Israel relationship, believes that our first and incontrovertible commitment in the Middle East must be to the security of Israel, America's strongest ally in the Middle East. Obama supports this closeness, stating that that the United States would never distance itself from Israel.

· Support Israel's Right to Self Defense: During the July 2006 Lebanon war, Barack Obama stood up strongly for Israel's right to defend itself from Hezbollah raids and rocket attacks, cosponsoring a Senate resolution against Iran and Syria's involvement in the war, and insisting that Israel should not be pressured into a ceasefire that did not deal with the threat of Hezbollah missiles. He believes strongly in Israel's right to protect its citizens.

· Support Foreign Assistance to Israel: Barack Obama has consistently supported foreign assistance to Israel. He defends and supports the annual foreign aid package that involves both military and economic assistance to Israel and has advocated increased foreign aid budgets to ensure that these funding priorities are met. He has called for continuing U.S. cooperation with Israel in the development of missile defense systems.

http://www.barackobama.com/pdf/IsraelFactSheet.pdf


No és que em sembli malament, al contrari jo sóc partidari de l’existència de l’estat d’Israel, l’antiga Unió Soviètica i els USA és van posar d’acord en el seu naixement i és una realitat que ha vingut per quedar-se. Però no ofereix res de nou a part de les bones intencions per crear un Estat Palestí, segurament actualment a més de bones intencions poca cosa més és pot proposar.

A la senyora Clinton i Obama fan part del mateix sistema polític i les diferencies moltes vegades són de forma, escara que com molts sabem les formes tantes vegades condicionen els continguts.

He trobat divertit el vídeo promocional de Barack, amb les estrelles americanes fent els cors al candidat, tot molt improvisadament preparat, però d’una gran efectivitat mediàtica.

2 Comments:

At dissabte, de febrer 09, 2008 7:42:00 p. m., Blogger Dídac López said...

En certa manera, Clinton i Obama són candidats arriscats pel Partit Demòcrata. Clinton es troba massa vinculada a l'establishment de "BosWash", i a Obama hom sempre li pot retreure la seva poca experiència més enllà de l'activitat social i política.

El risc encara és més gran pel fet que el Partit Republicà s'ha sabut netejar la cara. Cap dels candidats republicans no tenia cap vincle d'importància amb l'administració Bush, i això sens dubte els fa més digeribles. A hores d'ara, ja queda clar que John MacCain serà el candidat republicà al novembre. Els altres dos candidats en peu i amb delegats, Mike Huckabee i Ron Paul representen dues corrents intrínsecament minoritàries, la dreta religiosa més militant i el 'llibertarianisme' absurdament consegüent (de fet, Paul és l'únic partidari de redefinir la política exterior nord-americana, i l'únic candidat al qual les organitzacions pro-Israel no poden veure ni en pintura).

Si hem de fer cas a les enquestes, sembla que Obama ho té millor per guanyar McCain el novembre. Fet i fet, la comentarista conservadora Ann Coulter ha arribat a dir que si les eleccions són entre McCain i Clinton, ella votarà la senadora de Nova York perquè "és més conservadora que McCain".

 
At dilluns, de febrer 11, 2008 10:38:00 a. m., Anonymous Apunts des de l'Alguer said...

Gràcies Dídac, comparteixo gran part dels teus comentaris, el que no estic per res convençut és en el fet que Obama tingui més possibilitats que la Clinton enfront de MacCain. MacCain és segurament un republicà atípic, això el fa més atractiu i per tant perillós des de l'òptica dels democràtics. El comentari d'Ann Coulter ens pot donar la idea de que un cert vot conservador el pot recollir la Clinton però mai Obama, i en la confrontació final aquests vots poden ser decisius.
De totes maneres ara tot és politica ficció, sigui qui sigui una vegada més els nord-americans aconsegueixen vendre qualsevol cosa que fan i nosaltres continuem parlant d'ells apassionadament.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home