Catalunya torna a ser, provisionalment, membre de ple dret de la Federació Internacional de Patinatge

Llegeixo la noticia a Vilaweb, no sóc optimista sobre el resultat final del procés i espero equivocar-me, ara tot dependrà de la voluntat de les federacions i de la capacitat de maniobra de la Federació Catalana i del Govern Català.

De totes maneres no puc deixar de sentir un certa satisfacció, de fet la maniobra de Sabatino Aracu la hem destapada des de l'Alguer, va ser un bon amic que té l'esport i l'activitat politica com a elements centrals de la seva vida publica a l'Alguer que em va senyalar el comunicat de premsa d'en Sabatino a les pàgines web oficials de Forza Italia, en vaig fer la traducció i va ser amb en Vicent Partal i d'acord amb en Rafel Niubó que hem fet publica la noticia a Vilaweb, apartir d'aqui han anat sortint totes les pressions i mentides que el govern espanyol i la federació espanyola havien teixit conjuntament amb Sabatino Aracu contra la presència catalana. Cal recordar el seu nom, la vida dona moltes voltes.

Josef Ratzinger contra Harry Potter

Llegeixo a Repubblica:

"È un bene che lei illumini la gente su Harry Potter, perché si tratta di subdole seduzioni, che agiscono inconsciamente distorcendo profondamente la cristianità nell'anima, prima che possa crescere propriamente". La "scomunica" è firmata da Josef Ratzinger. È il 7 marzo 2003 e l'allora cardinale, prefetto dell'ex Sant'Uffizio, scrive ad una studiosa tedesca autrice di un volumetto contrario alla saga di Harry Potter. La corrispondenza viene resa nota a 24 ore dall'uscita del sesto libro della storia del celebre maghetto."

El periodista que escriu el text fa un cert trencament de vestidures respecte a la posició del nou Papa, la veritat no hi ha per tant, és més diria que és normal, des de la perspectiva de la jerarquia la màgia només pot ser exercida per l'estructura de l'església, tota l'altre és perseguida. No és una novetat, és una línia de continuïtat històrica. Penso que hem avançat molt, ara realitzen llibres analitzant i desqualificant als que pensen diferent, uns quants segles fa Ratzinger, hauria fet cremar a la plaça publica els llibres i l'autora, si el camí actual és discutir sobre el contingut dels llibres el món ha sortit guanyant, Gabriele Kuby fa un llibre titulat Harry Potter - Gut oder Boese? (Harry Potter bo o dolent?) i l'actual Papa queda entusiasta del llibre, perfecte! els llibreters poden fer doble negoci, uns comprant un llibre i els altres l'altre, i alguns ens comprem tots dos i així ens riem un poc, que ja és necessari, donat els temps que corren.

Moltes vegades m'agrada mirar i llegir els diccionaris, l'altre dia vaig trobar un frase interessant al Diccionari de Locucions; "Tenir Cua de Palla": Aquesta és una expressió corrent en la nostra llengua, i segons el diccionari de l’I.E.C fa referència a « No estar exempt de culpa en alguna cosa, no deixar d’ésser mereixedor de censura en algun afer...” en definitiva aquells que se senten al.ludits per alguna cosa o per algú i al final resulta que la història no anava amb ells. Trista figura fan aquells que parlen, criden, amenacen, menteixen, difamen per trobar-se desprès sols solets, el seu teòric opositor-contrincant no ha pensat mai en ells, els de la Cua de Palla es creuen el centre del món, és un problema, més que res per ells, desprès acaben descobrint que tots plegats som petits i els nostres afers, dèries i manies són efímers i insignificants. L'església catòlica té moltes vegades Cua de Palla, però desgraciadament també molts laics pateixen la mateixa malaltia.

Vukic

Vukic és un vinyetista alguerès que des de les pàgines de Alguer.it ens explica de forma irònica la realitat i la vida de la ciutat, us recomano fer una ullada a les seves pàgines web, on recull el seu treball dels últims anys, una forma irònica i intel.ligent d'observar i comentar l'actualitat, que desgraciadament no abunda.

Esclata una 'cafetera bomba' enfront de l'Institut Italià de Cultura de Barcelona

"Una cafetera bomba ha esclatat aquest matí enfront de l'Institut Italià de Cultura a Barcelona. Un policia ha resultat ferit lleu i un gos rastrejador ha mort a causa de l'explosió.
En el moment de l'explosió, la Policia havia acordonat el lloc després de rebre l'avís de la presència d'un objecte sospitós a les portes del citat centre, situat en el passatge Mendez Vigo de la ciutat.
Instants després que els efectius dels Tedax i els primers gossos rastrejadors detectaren l'explosiu, l'artefacte --una cafetera cablejada--, ha esclatat, causant la mort d'un dels gossos i ferides lleus en un braç i el costat a un agent.
A conseqüència de l'explosió, una de les portes metàl·liques de l'Institut Italià de Cultura s'ha enfonsat cap a dins, segons han indicat les citades fonts.
L'artefacte explosiu, de caràcter casolà segons les primeres dades, podria ser obra d'un grup antisistema italià, que protestaria per la detenció fa unes quantes setmanes de dos jóvens pertanyents a grups anarquistes a Itàlia."

Fins aquí la nota d'agència que avui apareixia en la majoria de mitjans, dir que m'he tret un pes de sobre, fa uns dies considerava que seria una estupidesa que un barceloní protestes per la suposada presència “imperialista” de l’Institut Italià de Barcelona i per un moment he pensat de que els fets em desmentirien i que un escamot "patriòtic" català castigava els descendents d'aquells que durant la Segona Guerra Mundial es dedicaven a bombardejar Barcelona i Menorca tot sortint des de l'Aeroport Militar de l'Alguer, finalment respiro tranquil i és una cosa entre anarquistes, que ja sabem que sempre creen problemes, el Ministre Pisanu en sap molt d'aquest tipus de coses.

Comissió Generalitat-Municipi de l’Alguer

Hem tingut una segona sessió de treball de la Comissió Generalitat-Municipi de l’Alguer, poc a poc les dues institucions van treballant en coses concretes que poden servir a les dues comunitats, de fet la idea de la Comissió era aquesta, passar de l’estadi de les coneixences personals i familiars, a la creació d’un organisme institucional, això pot costar d'entendre a algú que està en la fase de relacions « exclusives », però institucionalitzar les relacions catalano-alguereses és l'única forma fluida i viable de treballar.
Ha arribat a les meves orelles el divertit comentari d’un conegut polític de l’actual oposició algueresa, que va dient que la Generalitat ha pactat amb Forza Italia, com a comentari politic 0, com collonada un 10. La cosa és molt simple, el Govern de la Generalitat no determina quins son els governants algueresos, i els algueresos el mateix respecte al govern català, en un marc de relacions institucionals que volem durarador, és el nostre interès que les persones passin, però que els instruments institucionals que ara creem durin en el temps i funcionin sigui quina sigui la majoria governant en una o altre institució. Difícil d’entendre? No massa per aquells que tenen una visió institucional de les relacions polítiques, comprenc que sigui molt més difícil de digerir per aquells que creuen únicament en les relacions personals i exclusives.
Conjuntament amb l’Apel.les Carod i la Natàlia Garriga hem rebut la proposta d’un director de Centre de Secundaria alguerès per fer una secció internacional,és un tema interessant a estudiar i que ja té un precedent a Sàsser i a Càller on tenen seccions internacionals de castellà, la possibilitat de fer una secció italiano-catalana oferint als estudiants la possibilitat de tenir al final dels seus estudis la “Maturità italiana” i la “Selectivitat Catalano-espanyola” seria una oferta important per la ciutat. Caldrà veure com anirà caminant el tema. Estic convençut que algú o altre saltara cridant contra una nova mostra d'interferència catalana a l’Alguer, que és una estupidesa similar a aquella que pugues fer un Barceloní protestant per la suposada presencia “imperialista” de l’Institut Italià de Barcelona, o potser tindrem una intervenció acurada d'algú que reclamarà el sard, i serà reclamat curiosament en aquesta secció internacional a l’Alguer, mentre a la resta de l’illa cap institut nou un dit per la llengua del seu país. Potser la màxima autoritat algueresa rebrà una lletra explicant-li la veritat de la vida. Ep !, sóc optimista respecte al treball a desenvolupar amb la Comissió i en la consolidació de projectes com la Costura, simplement és que conec els meus « pollatres ».

Londres 2012 Madrid … segurament mai.

Tenia una certa curiositat per saber on aniria aquesta vegada la designació de la seu Olímpica, la presència de la Capital espanyola em provocava una certa angunia, no perquè cregui que això dels Jocs Olímpics sigui fonamental per la vida dels pobladors d’aquest món, desgraciadament penso que hi ha coses molt més importants que la banda d'aristòcrates del COI, però que una classe dirigent carcamal i racista com aquella madrilenya actual tingues la oportunitat de fer-se publicitat en un marc teòricament esportiu i noble em preocupava, afortunadament els interessos del COI han anat vers la tradicional enemiga dels espanyols, recordeu allò de la “Pèrfida Albion”? el detall fantàstic que retrata a tota una societat és aquella manera esportiva d’acollir la derrota, “Hijos de Puta” crida la massa pels carrers de Madrid dirigint-se contra els membres del COI, tot un programa de comportament cívic forjat amb anys d’autoritarisme franquista i Pepero, ja sé sap tots aquells que no són com ells són uns: “Hijos de Puta”.

Una Guia de l’Alguer

Aquests dies he tingut la possibilitat de donar una ullada a una guia feta per un conegut capella alguerès sobre la ciutat, el més divertit de la guia és la introducció i la catalogació de les entitats culturals alguereses, he trobat interessant el grau de verí i d’incapacitat de comprendre la realitat social que té aquest bon home, per molt que és repeteixi una mentida no és converteix en una veritat, per més que intenti modificar amb la paraula (escrita o parlada) els fets objectius aquest són el que són, és cert que aquelles que dediquen la seva vida a la comunicació divina tenen el teòric poder de transmutar la matèria amb el ritual, però desgraciadament el joc del ritualisme simbòlic nomes funciona a l’intern de les comunitats dels creients, no amb els fets socials. Es desencoratjador veure despesa tanta energia amb una línia de treball inútil. El realment problemàtic és no acceptar que altres conciutadans poden optar per altres opcions d'organització social i cultural, i que la veritat és moltes vegades múltiple, també per aquells que posseeixen l'encàrrec professional de comunicar amb el més enllà.