Ciao, Ciao Estatut ?

Com era de preveure la caverna mediatica i aquella general representada pel PP criden e insulten sense límits, alguns dels nacionalistes espanyols del PSOE no es queden curts, però el més sorprenent (o no?) del cas és la poca capacitat de defensar allò que han dit anteriorment alguns components del PSOE i del PSC, tot està escara per veure però hi ha sintomes preocupants, cal llegir el blog del diputat del PSC per Barcelona Manuel Mas per observar l’estat d‘inseguretat ideològica. Que fer? Que diria Lenin i és demana Manuel Mas, amb pors al cos sobre el futur del socialisme espanyol (el socialisme català és un apèndix segons ell mateix), però no és només l’escrit d’en Mas, el qual finalitza amb aquesta perla “A mi el que em fa patir és el meu projecte, no el seu. El seu l’he de combatre » referint-se als nacionalistes catalans. Mas quin projecte has de combatre ? el dret dels catalans a ser una nació com les altres ? El preocupant deia són les declaracions d’en Montilla i aquelles del President Maragall que ens mostren uns socialistes catalans molt molls davant el problema polític que tenen.

Que dirà ara el benvolgut Iceta? Mantindrà l’entusiasme d’un seu comentari del 18 febrer del 2005 :
“  I el final vibrant de Zapatero: "Secretario General, a la primera.
Presidente del Gobierno, a la primera. Retirada de las tropas
españolas de Irak, a la primera. Catalán en Europa, a la primera."
Papers de la Generalitat (que és com ell anomena -de forma correcta-
el que altres equivocadament anomenen papers de Salamanca), a la
primera. I, traca final, Estatut de Catalunya, a la primera. Com li
hem de girar l'esquena? Com hem de dir no? Ell no ens ha fallat i
nosaltres tampoc no li fallarem. Ni a ell, ni a la nostra història,
ni al nostre futur, ni a la nostra Europa. “
“Talante” en Zapatero en té, no hi cap dubte, nomes cal comparar la reacció histèrica del PP amb el discurs polític d’en Zapatero, no hi ha dubte del “talante”, hi ha més dubtes sobre el manteniment de la seva paraula respecte a les relacions entre Catalunya i Espanya, els papers catalans teòricament han de tornar (no tots), esperem que sigui una realitat per posar-li una medalla; el català a Europa millor no cridar molt, hem fet passets, pocs passos perquè és necessari recordar que un president del parlament Europeu, una militant del PSC, reprimeix un diputat català de Menorca per parlar en català, català a Europa a la primera?
Estatut a la Primera? Ens deia en Miquel Iceta entusiasta al seu blog, no sé si serà a la primera, però de moment l’article primer de l'Estatut, en Zapatero, l’amic del talante, ja diu que no, que nació nomes hi ha una i nosaltres són gent amb forta personalitat però menys que ells que són una nació. Fantàstic! Talante en grans quantitats. Es una mostra més de la impossibilitat de la utopia federal espanyola, els únics federalistes són els del PSC i no tots, no tenen interlocutors a Espanya, el socialisme espanyol continua tenint en gran part el concepte nacional joseantoniano de la « unidad de los hombres y tierras de España » que consagra la Constitució del 1978, que és per al nacionalisme espanyol de dretes i esquerres la Nova Bíblia, malgrat molts d’ells ( el PP) votessin en contra. Nomes pensar en la possibilitat de l'existència d’una realitat plurinacional els posa els cabells de punta, a tots, dretes, esquerres i militars, aquest ultimes han parlat amb « talante » i recordant que el sabre el tenen ells.
Bon rotllo ! ara teniu la pilota a la Teulada, jugueu be perquè podríeu prendre mal i tots nosaltres també.

Sempre podem fer una transaccional.

Article 1. Catalunya és una nació. Pero España mas que es mas grande.
O potser podríem fer com els dominis d'Internet i posar a l'Estatut:

Article 1. Catalunya és una nació de segon nivell (CAT), i Espanya de primer (ES).

Segur que si els diem així estaran contents, o no? qui sap, "son tan suyos estos españoles".

Sort que ara estem parlant nomes de qüestions més filosòfiques, quan arribaran a la "pela", perdo a l'Euro, aleshores si serà un espectacle, el racisme anticatalà del nacionalisme espanyol arribarà a les estrelles, temps al temps.