SIGNA el teu recolzament a Moratòria Pena de Mort també per a Tareq Aziz

Crida:

En aquest moment, a Iraq, està en curs un procès-farsa que, molt probablement, durà a la condemna a mort de Tareq Aziz, número 2 del règim criminal guiat durant decenis per Saddam Hussein.

A Tareq Aziz, cristià caldeu, se li ha negat tota garantia de procediment. S'ha quedat sense defensa, després que el seu advocat hagi abandonat el país per por d'ésser assassinat, cosa que succeí amb l'advocat defensor de Saddam Hussein. Fins i tot se li ha prohibit a Tareq Aziz d'ésser defensat per advocats estrangers que havien demanat d'assistir-lo.

Seguint l'extraordinària iniciativa noviolenta, parlamentària, institucional i d'opinió pública que ha menat a l'aprobació de la "Moratòria Universal de la Pena de Mort" per l'Assemblea General de l'ONU el 18 de desembre de 2007, i, conformement a aquest resultat històric, considerable tant des del punt de vista humà com polític, afirmem i demanem avui: "Moratòria de la Pena de Mort també per a Tareq Aziz".

No es tracta pas d'un simple acte humanitari, sinó d'un objectiu polític precís, concret i puntual: la defensa de l’Estat de Dret i de la veritat, de la legalitat i de la justícia a Iraq. Evitar la condemna a mort i l'execució de Tareq Aziz, que -ho repetim- risquen de produir-se sense que tingui lloc un procés digne d'aquest nom, pot representar un trencament de continuitat respecte als métodes i pràctiques corrents als temps de Saddam, a més a més d'assegurar veritat i justícia a totes les víctimes del seu règim, no només aquelles per les que Aziz és avui processat en justícia.

Signa el teu suport a aquesta crida clicant aquí

Mala Memòria

Ara feia temps que no escrivia res al blog, no tenia ganes d’escriure, avui ho faig per reflexionar sobre alguns e-mails rebuts per part d’amics referents a la victòria espanyola a l’Europeu, em sembla que no cal mortificar-se molt per les mostres d’espanyolisme que ha sortit per Catalunya, primer de tot perque sabem que existeixen, PP i Ciutadans mostren el gruix electoral, a més hi ha part de l’emigració extracomunitaria que pensà que cridant viva espanya tindrà papers, i aquí tenim un problema real d’assimilació d’aquesta nova onada migratòria d’inicis del segle XXI. Però dic que no hi ha que exagerar les conseqüències, entre altres coses cal fer memòria i recordar que el 92 i els Jocs Olímpics va ser una maniobra encara més agressiva que la loteria de l’Europeu, l’altre dia als espanyols els va tocar la loteria en canvi les Olimpíades era una maniobra planificada, en Gonzalez era més polític que en Zapatero, i malgrat això les reivindicacions nacionals catalans han anat endavant, per tant millor no preocupar-se tant per les pilotes de futbol i fem una politica nacional catalana ara i sempre, els problemes que hi ha no desapareixen amb els gols passada l'eufòria el retorn a la realitat és ineludible, i el noi de la Moncloa continuara tenint els mateixos problemes sobre la taula .

El vot

El fet de votar és una conquesta de la societat contemporània, cert que hi ha un desencís general, un cansament de la politica que puc constatar tant a Catalunya com a Sardenya, però el fet poder escollir, de poder decidir amb el vot és un fet transcendental en el nostre tipus d’organització social.
Alguns no recorden o no han conegut els anys foscos de dictadures i repressions, altres encara estan amb la cantarella que diu que el vot, la democràcia formal, és un invent burgès, res més fals històricament, el dret de vot universal és una conquesta dels radicals, els liberals burgesos estrictes eren partidaris del vot limitat a aquells que tenien propietats, només des de la radicalitat és va imposar el principi democràtic un home un vot i amb molta lluita i sofriments també el dret de les dones a poder exercir el vot.
El fet de poder triar els nostres representants, és un arma que permet un cert moviment social a l’intern de les classes dirigents, cert que mediatitzat per tot un seguit de condicionants socials i economics, però a la fi aquell bocí de paper que dipositem de forma quasi sacramental dins d’una urna compte, agradi o no compte, per això el festival de promeses durant un cert període de temps anomenat campanya electoral és espectacular.
Ara em trobo enfront de dues campanyes electorals, aquella espanyola i aquella italiana, a les quals resulta que tinc dret a dipositar un paperet amb la meva opinió, i ho fare potser sense convicció i alegria, però aniria al col·legi electoral a donar la meva indicació, perque diguin el que diguin en els dos casos les eleccions són a diputats i senadors, no a President de res, així que jo votaré els meus diputats i senadors.
El meu vot per diputats a Barcelona serà per en Ridao i la seva llista, esperant que en l’Agustí Cerdà també surti elegit, no tinc clar el vot al senat haure de meditar-ho encara. Votaré Esquerra Republicana perque malgrat totes contradiccions possibles, no hi ha acció sense contradicció, és l’única possibilitat de portar veus independentistes catalanes a Madrid, davant la dicotomia espanyola d’en Zapatero i en Rajoy em sembla el vot nacional amb el qual em sento més identificat, el PSOE i el PP són dues opcions que tenen tantes similituds que deixant de costat el “bon rotllo” Zapateril tot l’altre els fa semblar germans bessons en el seu espanyolisme desenfrenat. La cara simpàtica i la cara agre de l’espanyolisme no ofereixen cap garantia de res, pel que fa al respecte dels nostres drets nacionals.
Encara manquen uns quants dies per les eleccions italianes, així que encara tinc temps per meditar el meu vot, encara que en Veltroni potser una bona opció mancant una real alternativa politica sarda que sigui capaç de defensar els interessos de l’Illa.

Rugby 4 Barres al Poble Nou

Els discursos d'en Salvador Marinaro, en Luca Nurra i d'en Jordi Homs durant el lliurament de regals al tercer temps del partit del Quatre Barres Enginyers&l'Alguer són un bon resum del clima i la voluntat del torneig.

Aquell incompetent d’en Clos

Ja fa anys vaig escoltar per primera vegada en Joan Clos parlant en viu i en directe durant els lliuraments de premis de la Fundació Jaume I, va ser sense dubtes una de les intervencions més patètiques i sense cap ni peus que he sentit mai, vaig pensar que l’Alcalde Barcelona tenia un problema aquell dia, després una vegada i l’altre ha anat demostrant que no hi ha personatge més nefast i inútil dins l’univers polític del PSC, l’han tret de l’Ajuntament de Barcelona i l’han fet ministre, senyor que creu! no és capaç de solucionar res, els tios del PP valencià li prenen el pel en la qüestió de les freqüències del TDT i ell traga i deixa fora TV3, ara engega una campanya de promoció teòricament d’Internet dins el món dels joves, però la realitat és simplement la voluntat d’imposar el domini .es d’una manera descarada regalant-ho, enfront de les protestes que li diuen que a l’estat espanyol hi ha més dominis i no només aquell del .es respon que aquells que vol el .cat ja tenen la Generalitat, però no hi ha ningú dins el partit que li pot aclarir coses bàsiques de la xarxa, l’Iceta no el telefona i li dóna instruccions? el .cat no és de la Generalitat és de la societat catalana en general, no pertany a l’administració, no entén res de res, és de llarg el ministre catalano-espanyol més inútil que hem tingut mai.

Yes, we can

Aquest és el fantàstic eslògan electoral de Barack Obama, que podem traduir per Si, podem o Si, es pot fer, el qual sintetitza una certa voluntat de canvi intern dels USA, és un personatge que em cau simpàtic, malgrat que si jo fos ciutadà americà votaria la Clinton, malgrat el que és digui els dos són part de l’aparell polític americà, els dos fan part del sistema de partits i Obama no és cap franctirador, malgrat la seva imatge fresca i nova. Personalment votaria la Clinton perque en un país multicultural, multiracial i multireligios com els USA ella pot fer millor la síntesi i enfrontar-se als Republicans que presentaran un liberal-conservador amb el mantell d’heroi del Vietnam, per tant els jocs estaran oberts sigui quin sigui el candidat democràtic, i la Clinton té més possibilitats de victòria que Barack.

De totes maneres això del nou i el vell és sempre molt relatiu, i Obama juga al nou a casa i al vell en politica internacional, cert que hi ha una declaració potent per part seva de retirar les tropes de l’Iraq, posició que enllaça amb una històrica línia politica americana de no intervencionisme, dues maneres de veure la politica internacional sempre presents als Estats Units, però Barack el primer que fa és reassegurar la seva defensa incontestable de l’estat d’Israel:

ON ISRAEL

· Ensure a Strong U.S.-Israel Partnership: Barack Obama strongly supports the U.S.-Israel relationship, believes that our first and incontrovertible commitment in the Middle East must be to the security of Israel, America's strongest ally in the Middle East. Obama supports this closeness, stating that that the United States would never distance itself from Israel.

· Support Israel's Right to Self Defense: During the July 2006 Lebanon war, Barack Obama stood up strongly for Israel's right to defend itself from Hezbollah raids and rocket attacks, cosponsoring a Senate resolution against Iran and Syria's involvement in the war, and insisting that Israel should not be pressured into a ceasefire that did not deal with the threat of Hezbollah missiles. He believes strongly in Israel's right to protect its citizens.

· Support Foreign Assistance to Israel: Barack Obama has consistently supported foreign assistance to Israel. He defends and supports the annual foreign aid package that involves both military and economic assistance to Israel and has advocated increased foreign aid budgets to ensure that these funding priorities are met. He has called for continuing U.S. cooperation with Israel in the development of missile defense systems.

http://www.barackobama.com/pdf/IsraelFactSheet.pdf


No és que em sembli malament, al contrari jo sóc partidari de l’existència de l’estat d’Israel, l’antiga Unió Soviètica i els USA és van posar d’acord en el seu naixement i és una realitat que ha vingut per quedar-se. Però no ofereix res de nou a part de les bones intencions per crear un Estat Palestí, segurament actualment a més de bones intencions poca cosa més és pot proposar.

A la senyora Clinton i Obama fan part del mateix sistema polític i les diferencies moltes vegades són de forma, escara que com molts sabem les formes tantes vegades condicionen els continguts.

He trobat divertit el vídeo promocional de Barack, amb les estrelles americanes fent els cors al candidat, tot molt improvisadament preparat, però d’una gran efectivitat mediàtica.

800 anys del bon rei Jaume

Ara feia dies que no actualitzava el meu bloc, però la crida d’en Vicent Partal a retre homenatge al bon rei en Jaume em fa tornar a escriure quatre lletres i tornar a l’activitat blocaire, el bon rei va ser el primer dels blocaries com diu en Vicent, però el meu i el nostre record és perque ell fou el pare de la patria i sense ell i aquells que amb ell visqueren avui nosaltres no fórem un poble, llegiu aquest fragment del Llibre dels Feits com a homenatge al bon rei Jaume, pare de la nació catalana.

282. E quan vuench altre dia a hora de vespres enviam a dir al Rey e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valencia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E els dixeren quels playa. E nos fom entre la rambla el reyal,e la torra, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endreçam nos ves hoirent, e ploram de nostres uyls, e besam la terra per la gran merce que Deus nos havia feyta.

Primer partit del Quatre Barres de Rugby a l'Alguer