Esport català, vells i nous passos

Com que començo a ser grandet tinc una certa perspectiva històrica de les coses, de fet ara ja fa uns quants anys vaig ser un dels que va començar l’aventura de l’ADOC sota presidència de l’Albert Bertrana i la feina incansable d’en Francesc Serra. Des de l’Associació per la Delegació Olímpica de Catalunya iniciarem a treballar pel reconeixement internacional de l’esport català i la conseqüència fou la creació del COC, el Comitè Olímpic Català, fou un bon treball, un gran treball, enfront trobàrem totes les dificultats del món i una mica més i si no anàrem més lluny una part de responsabilitat de la no presència catalana a Barcelona la tingueren dos Presidents de la Generalitat, en Jordi Pujol i en Pasqual Maragall, l’Albert Bertrana podria escriure un llibre al respecte. L’ADOC fou la mare i el pare de tot el moviment per la creació de les seleccions nacionals catalanes.
Ara amb la perspectiva del temps no estem com volem, però hem avançat molt, hi ha federacions reconegudes internacionalment, altres estan en procés i és un camí imparable, serà més ràpid o més lent però el camí ja està obert en la direcció del reconeixement esportiu de Catalunya. La noticia del reconeixement de la Federació Catalana de Bitlles (Bowling) és un precedent polític-esportiu molt important, la caverna espanyola farà burla, la histèria arribarà a les estrelles, però ara els papers canviaran, seran ells el que hauran de recórrer als tribunals i amb poques garanties d’èxit, una entitat privada de forma unànime ha decidit l’ingrés, per tant hi ha poc a dir jurídicament. Per altra part la batalla de l'hoquei català continua i ara amb la Copa Amèrica, agradi o no els catalans un altre vegada tornen a la primera línia de la competició internacional i la nostra selecció estarà més motivada que mai, la victòria és a l’abast de la mà i les possibilitats espanyoles de frenar el lent camí vers el reconeixement internacional cada dia seran menys.