Adéu Remei

Controlo el correu i trobo una lletra d’un bon amic que em diu que la Remei no hi és més. Ara fa molts anys que no la veia, però el cor em fa un salt i el nus arriba a la gola, no ploro per fora però si per dins. Quan torno a Barcelona l’aniré a trobar. Adéu estimada Remei, que el barquer et porti al costat d’aquells que vas estimar i la maleïda fortuna els va fer marxar.

Segons em conta el meu avi
- i a ell li va contar el seu -
quan el desembre s’albirai
la gent tota s’abriga,
se surt a observar el cel

El meu avi no dorm massa
i de la finestra estant,
esdevé l’ àngel de casa
que a tots ens va anunciant:
si veu l’estel que flameja,
si la nit es torna clara,
si l’aire esdevé suau....
que l’Infant fill de Maria
no ha nascut a cap palau.

És tan fonda la mirada
que li ha regalat l’edat
que ha vist com de l’establia
- tanta claror en sortia!-
que un ocell que allí dormia
ha confós la nit pel diai
ha començat a cantar.

Remei Oliver,
Nadal 2003