Cremar símbols

Per tradició-formació familiar no sóc gaire partidari de cremar res, encara recordo les explicacions del meu pare de com els falangistes espanyols cremaven llibres catalans a Olot, per allò del foc purifica i per la seva sistemàtica politica d’extermini cultural, que primer va ser també física encara que alguns vulguin fer relectures de la història. Tinc ara i he tingut sempre una certa al·lèrgia a cremar res, té unes connotacions negatives evidents.
Però malgrat això hi ha cremades i cremades, hi ha accions que fan part de la llibertat d’expressió i fan part de la posta en escena del conflicte polític. La fiscalia de l’estat espanyol té la pretensió de convertir la família real espanyola en una família divina o semi-divina i per tant intocable, el procés al Jueves i ara aquell per cremació publica del retrat reial contra en Jaume Roura en són una demostració. L’estat està obrint un camí que no porta a res més que la família reial sigui cada dia més contestada, fet que personalment m’agrada, malgrat pugui tenir conseqüències negatives per alguns.
Dins de la moderna societat de la informació, intentar convertir a una família en semi-divina via fiscalia provoca hilaritat, la divinització de la persona com element carismàtic és produeix quan aquest té una atracció personal que el fa incontestable per part dels seus súbdits, un carisma que pot arribar per mèrits propis o per ocupació d’un càrrec. El Cap divinitzat o el líder carismàtic fan part de la politica antidemocràtica.
Cert que la democràcia és un sistema imperfecte, però les monarquies d’origen diví encara ho són més. L’estat espanyol intenta imposar una visió divinitzada de la monarquia i una sacralització dels seus símbols que una part de la població no considerem propis, fan part de l’intent de nacionalització espanyola forçosa engegat des de fa quasi 300 anys; altres estats malgrat apreciar i estimar els propis símbols consideren amb criteri democràtic que el fet de cremar una bandera o un retrat fan part d’una expressió politica, el mateix dir respecte al fet de posar o no una bandera als pals d’un edifici institucional. L’exercit espanyol no posa mai la bandera catalana als seus edificis, és la voluntat politica d’aquesta institució militar de rebutjar públicament la nació catalana, res estrany doncs que altres autoritats civils no posin la bandera espanyola als seus com a mostra de rebuig a la nació espanyola.