Alguns comentaris sobre la Conferència Nacional d’ERC

Després de la reunió del dissabte em quedo amb algunes reflexions a fer al respecte a la vista dels resultats: A) Agradi o no l’actual direcció d’Esquerra té un ample suport de la militància, és l’única interpretació possible al fet que ha superat amb molta facilitat la votació final, amb un 83% de vots a favor, un 12% en contra i un 5% de vots en blanc. La interpretació fàcil de les poltrones és una mentida per deixar tranquil·la la pròpia incapacitat.
B) Agradi o no Uriel Bertran ha aconseguit un 43% de suport a la seva esmena de renegociar els acords de govern. Dels 1.909 vots emesos, l'esmena ha obtingut 818 vots a favor, 931 en contra (48%) i 160 vots en blanc (11%). Aconsegueix el seu objectiu de donar un toc molt important a la direcció i és fa visible com a líder dins el propi partit.
C) Agradi o no en Carretero i Reagrupament.cat, no aconsegueixen el seu objectiu en cap sentit, el seu 22% no és suficient per considerar-se una alternativa a l’actual direcció i ell personalment comet un greu error polític al no ser la persona a defensar l’esmena a la totalitat, si algú té la pretensió de dirigir una organització a curt o llarg termini ha d’ésser ell en primera persona a defensar la seva posició. En Carretero fuig de la confrontació politica amb massa facilitat, a diferència d’Uriel Bertran, que d’acord o no defensa les seves posicions en primera persona proposant-se així visualment i realment com a alternativa.