Montevideo i Barcelona. A Cristina Peri Rossi amb desitjos de bona salut

Si algun dia vaig a Montevideo continuare sent un català, la meva llengua serà la catalana, però no tindré la pretensió de forçar els mitjans de comunicació pública locals a contractar-me sense intentar parlar el més correctament possible la llengua del país. Si el primer any no ho faig bé paciència, si en passen cinc i continuo igual potser tinc un problema amb l’aprenentatge de les llengües, si després de trenta anys no sóc capaç d’articular paraula no és una incapacitat, les possibilitats es redueixen a dos: a) sóc imbecil. b) simplement tinc la voluntat politica de no parlar la llengua del país.
Alguna eixerida ens dirà, però és que aquí també es parla el “uruguayo”, té tota la raó la senyora, també el berber, el mandinga el zulu o el bantu i una ampla i rica varietat lingüística internacional, les ciutats i els països cosmopolites com Barcelona i Catalunya tenen aquesta diversitat cultural que les fan encara més interessants.
Estimada amiga eixerida a Montevideo la llengua pròpia del país és “ el uruguayo” i a Catalunya el català, per això és de sentit comú pensar que als mitjans públics locals de Catalunya i de Uruguai la llengua de comunicació sigui la del propi país. Si algú a Montevideo no el contracten a una ràdio per no parlar uruguaià correctament l’interessat o interessada haurà de tenir paciència, cap tribunal internacional responsabilitzarà a l'emissora de crims contra la humanitat.