diumenge, de juliol 22, 2007

El Jueves, Walter Benjamin, un fiscal i un jutge.

Encara que pugui semblar estrany en Walter Benjamin té molt a veure amb el que ha passat amb el dibuix satíric del Jueves sobre els prínceps espanyols dedicant-se alegrament a cardar.

El 1936 Walter Benjamin publicava segurament el més conegut dels seus treballs L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica on teoritzava sobre la desaparició de l’Aura de l’obra d’art com a peça única, original, autentica, en el moment que la reproducció massiva de la nova societat industrial permet un accés democràtic a l’obra artística.

Malgrat la possible desaparició de l’Aura de la peça original, en la reproducció industrial mecànica, continua existint la peça original, i aquí està la clau de l’error del fiscal i del jutge, els dos han anat a cercar l’original, la planxa d’impressió, que permeti frenar la difusió de l'obra.

El problema rau en el fet de que d'ençà Walter Benjamin va escriure el seu assaig la tecnologia ha continuat evolucionant, canviant, fins arribar a una nova era-època en la qual ja no discutim sobre el fet de la pèrdua de l’Aura de la peça original, sino en el fet mateix del concepte de peça original. El fiscal i el jutge, no podran mai agafar l’original, perque no existeix, una vegada creat dins del món digital la seva reproducció és idèntica i infinita, la seva durabilitat eterna mentre existeix un suport electrònic per llegir-ho i la seva difusió universal. Allò que era un dibuix de gust discutible que hauria quedat només materialitzat a unes pàgines de paper, s’ha convertit en una icona digital de difusió universal i indestructible.

Moltes felicitats, voler governar el món digital amb la visió del món del 1936, té aquests petits problemes.

4 Comments:

At diumenge, de juliol 22, 2007 8:11:00 p. m., Blogger Té la mà Maria - Reus said...

reis, princeps, infantes, els reis de Grecia, Els Marichalar Urdangarins i d'altres que ara no rocordo,
cada vegada hi ha mes gent a mantindre, que és posin a treballar, visca la república

salutacions des de Reus

 
At dimarts, de juliol 31, 2007 11:18:00 p. m., Blogger Lupe said...

Veig que compartim moltes coses...Alguer, ciutat maca on l'hagi.
Salutacions desde BCN.

 
At dimecres, d’agost 01, 2007 10:08:00 a. m., Blogger Gustau Navarro Barba said...

Gràcies Lupe, salutacions desde l'Alguer, encara que marxo de vacances fora, ara l'Alguer està massa plena de turistes.

 
At dissabte, d’agost 11, 2007 2:31:00 p. m., Blogger L'ATROLABI said...

Estic convençut que el Fiscal que va prendre la decisió de sol·licitar al jutge la mesura cautelar, sabia que la difusió de la caricatura era imparable i inevitable. No obstant això, va arrencar l'engranatge coactiu de la maquinària de l'Audiencia Nacional de Madrid, la qual va citar als autors i responsables de l'obra. Amb la incoació d'aquestes diligències penals, l'Estat aconsegueix dissuadir als ciutadans posant límits al dret a la llibertat d'expressió. L'eficàcia de la mesura és irrellevant, ja que la tecnología permet la seva difusió mundial. Però l'eficàcia coactiva i restrictiva dels drets dels ciutadans és indiscutible. De totes maneres, m'ha semblat que els autors de la caricatura s'han acollonit una mica, la qual cosa puc entendre per l'efecte intimidatòri d'un tribunal que, en opinió de molts constitucionalistes, és inconstitucional.

No entenc el nostre país, sigui Catalunya, sigui Espanya. No entenc la fidelitat a un rei, a una monarquía que, sense moral, ha fet tot el possible per recuperar la sobiranía. S'ha oblidat que gràcies al dictador Franco, els borbons han tornat a regnar en el país. I tant que els Borbons són franquistes, fins la medul·la!

Em fot que sigui una família intocable.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home