El TGV a Barcelona

Personalment em nego a canviar el nom original als Trens de Gran Velocitat, els nostres veïns de ponent han de contaminar-ho tot amb la E, inventant sigles no reconeixibles a la resta de la humanitat, així que allò que passarà subterràniament sota els carrers de Barcelona en direcció a Girona i Perpinyà per anar a França és i serà un TGV.

Dit això, parteixo d’una total desconfiança de les autoritats espanyoles que fan aquest tren, estic convençut que podia existir un traçat millor que no aquell que va al costat de la Sagrada Família, però de totes maneres tinc algunes perplexitats tècniques sobre els que ara encapçalen les protestes, no foren el PP i CiU a donar l’aprovació a aquest traçat durant l’anterior legislatura espanyola? És ara que han descobert l’error? firmem les propostes sense llegir-les?
Tècnicament el túnel pot afectar l’estructura de la Sagrada Família, ens diuen, és possible, tot dependrà de la incompetència tècnica espanyola, si és major o menor del normal. Però i les dues línies de Metro que passen al costat del Temple Expiatori no provoquen cap problema? Que jo recordi no van provocar cap reacció d’aixecament popular en el moment de la seva realització.

Al final del trajecte, aquesta protesta em sembla molt instrumental, l’Hereu és un xicotet que no m’agrada, en Trias i en Portabella em són molt més simpàtics, posats a somiar m’hauria agradat un govern de coalició entre els dos, personalment penso que ho tenien parlat ells dos, és una intuïció, no un coneixement real de la situació. Però malgrat aquesta preferència, i considerar que és molt positiu per la higiene democràtica deixar sempre que és pugui en minoria la prepotent maquina politica dels socialistes. Veig molta demagògia en aquesta protesta, personalment i amb dades econòmiques a la mà, sense TGV i sense Aeroport, econòmicament estarem tocats.

En aquesta línia de pensament, molt interessant és l’article del mestre Castells a la Vanguardia, en Castells sempre des d’una òptica exquisidament acadèmica destrueix sistemàticament els mites del nacionalisme espanyol, on l’estupidesa és reina enfront de la racionalitat.