Montilla, Iceta i el puntCAT

Tinc debilitat per llegir en Miquel Iceta, m’agraden els seus silencis, quan no parla al seu blog diu moltes coses, l’altre dia trobo una crònica d’una classe a la Universitat Ramon Llull, ens diu Iceta:

"Divendres a la tarda vaig participar en una classe a la Universitat Ramon Llull sobre blocs i política. El professor era David Miró i ens havia convidat a Saül Gordillo (periodista, internauta, blocaire, expert en la blogosfera catalana, impulsor de Poliblocs i recentment nomenat director de l’Agència Catalana de Notícies), a Marc Roca, impulsor de l’Olla de Grills, i a mi. Ens ho vam passar d’allò més bé i Saül Gordillo va tenir l’amabilitat de regalar-me i dedicar-me el seu darrer llibre Nació.cat (editat per Mina, Grup62) que explica fil per randa l’aventura per aconseguir el domini puntCAT. Una aventura a la que, modestament, vaig contribuir a instàncies d’Amadeu Abril, veritable pare de la criatura. Una criatura que no hagués arribat a néixer sense la complicitat de l’avui president de la Generalitat i llavors Ministre d’Indústria."

En aquest cas en sorprèn no el silenci, sino el parlar massa, el voler apuntar-se el gol. El tenir avui el puntCAT no és un triomf individual sino col.lectiu, amb molts actors, el llibre en Saül Gordillo Nació.cat fa un bon recorregut històric en tot el procés, la intervenció d’en Montilla i la del mateix Iceta pot ser important per la conclusió final del procés i crec que mereix el seu reconeixement, però sense voler ésser maligne, estic convençut que per part seva no hauria sorgit mai la iniciativa. És sense dubte un apriorisme negatiu vers ells? Segurament, però certes actuacions passades i presents em porten a pensar-ho.

De totes maneres, jo estic disposat a escriure si arriba el moment, "les seleccions catalanes no haurien jugat els Jocs Olímpics sense la complicitat de l’avui president de la Generalitat" Pura fantasia? Potser, però de més verdes en maduren.