Tornar a París

París és una ciutat de la qual sempre he estat enamorat, pels seus tòpics primer certament, però després per la possibilitat d’anar descobrint els seus recons i els seus encants, sempre hi ha una cosa nova que descobrir a París. Avui els barcelonistes tenim el nostre equip que juga la final de la més important competició europea, jo vaig patir la desgracia de Sevilla directament a l’estadi i em vaig prometre a mi mateix no tornar a participar directament a una final, així que la victòria contra la Sandoria la vaig celebrar a casa d’en Vicent Partal i amb aquell boig total de Ferran Torrent el qual té una febre barcelonista molt difícil d’igualar, o potser si, el meu fill gran en Gabriel és una barcelonista de característiques similars, fet que provoca que no pugui veure tranquil·lament els partits del Barça amb una criatura de set anys que et salta al costat a cada xut que fa algun dels seus estimats jugadors.
Avui serà diferent, no sé com anirà certament, però ara tinc la sensació que ja no tenim aquelles necessitats històriques que ens obligaven a guanyar, ara tenim un gran equip amb moltes possibilitats de guanyar, els miraré tranquil·lament des del sofà de casa, amb el meu nano saltant, amb nervis com sempre, en Gerard segurament mirarà estranyat el comportament del seu germà gran i del seu pare, i aquest estiu passi el que passi tornaré a París a cercar nous llocs, a trobar els agradables parisencs, que malgrat males fames són gent amable, i com no farem visita obligada al món fora del món de Disney, és un dels peatges a pagar per anar amb les criatures, però no ens enganyem a la fi del trajecte als grans ens retorna encara que sigui per uns instants als nostres records d’infantesa.