Il Caimano. Berlusconi, Nanni Moretti i Michael Moore

Encara no he vist l’últim film d’en Nanni Moretti dedicat a la figura de Berlusconi per tant no cauré en l’exercici de comentar una pel·lícula encara no vista. Però potser el més interessant és el prefilm.
De fet el títol és una aportació metafòrica de Franco Cordero que Moretti aprofita per titular el seu film, Franco Cordero l’11 d’abril en un article a La Repubblica escrivia: "Il bello dello studiare Berlusconi è che le ipotesi analiticamente giuste risultano sempre confermate a opera sua: salta sulla preda, la inghiotte e digerisce, indi ripete l'operazione; fenomeni naturali, come le cacce del coccodrillo o la digestione del pitone. Tout se tiene nella sua storia. I paleontologhi ricostruiscono l'intero dinosauro da una vertebra. Idem qui. Persi i protettori salta in politica e non perché gliene sia venuto l'estro: impadronendosi dello Stato vuol salvare una terrificante ricchezza in crescita continua; siccome ha la cultura dei caimani, non gli passa nella testa che esistano poteri separati; e non stia bene diluirsi i falsi in bilancio, ai quali risulta piuttosto dedito, o storpiare la disciplina delle rogatorie affinché prove d'accusa spariscano dai processi milanesi, o codificare stramberie utili alla fuga da Milano"
Com era d’esperar l’anunci de l’estrena ha provocat una gran polseguera, hi ha qui critica obertament el fet que l’estrena és realitzi ara a pocs dies de les eleccions, al meu entendre és una critica injusta, Moretti havia anunciat l’estrena a finals de març del 2006 fa uns dos anys aproximadament, els films no és realitzen en dos dies, tenen un llarg procés de gestació, podrem convindré que ara pot ser oportunista o inoportú fer l'estrena segons l’òptica de cada un, alguns creuen que l’aparició de la pel·lícula ara causarà danys al candidat del centre esquerra, com Michael Moore va provocar l’efecte contrari al que cercava amb el seu treball sobre Bush i família. Crec és absolutament intracendent, els italians ja tenen feta la seva composició de lloc respecte a Berlusconi, amb film o sense film. Passi el que passi a les eleccions Berlusconi ha triomfat, ha vençut la seva visió de veure i entendre el món, ha transformat un país de gent que produïen en un país de gent que especula. Però potser ens equivoquem, i els Berlusconi, Aznar i Bush no són més que el reflex al qual votar, són allò que la gent vol ser i no diu en veu alta però vota en la soledat de l'urna electoral, els Berlusconis del món són el mirall on es reflexa la nostra societat. Pesimista? No! Simplement cada vegada més coneixedor de la condició humana i amb ganes de trencar el mirall.