Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer

Vagi per davant que jo personalment considero que allò que hauria estat un xoc polític important era un ampli vot nul polític favorable a la Independència de Catalunya, era respondre clarament el que volem sense entrar en el debat estatutari i ens permetia diferenciar el vot nacional català d’aquell espanyolista. De totes maneres una vegada la més gran organització política de l’independentisme ha pres una decisió pel No cal fer-nos sentir com una sola veu, sumar i no restar, malgrat el meu respecte absolut vers tots els compatriotes que defensen altres opcions.
Quan és va fer el govern tripartit vaig pensar que era l’opció correcta, perque de fet va ser el factor clau per enviar al cementiri l’oasi català, després de molts anys les coses en política catalana és diuen pel seu nom i al mateix temps el tripartit ha aguditzat al màxim les contradiccions de les dues forces polítiques hegemòniques fins ara CiU i PSC, després del tripartit no hi ha al meu entendre espai per la sociovergencia per la qual sospiren els poders forts catalans, perque la sociovergencia representaria la mort política de tots dos i enterrar el sistema de partits de la transició a Catalunya, sistema que està ja greument ferit per l’aparició d’ERC com a força independentista malgrat totes les contradiccions que pugui tenir.
Ja he escrit anteriorment que aquest estatut és millor que els anteriors, però precisament per això hem de rebutjar-lo i després si políticament és necessari gestionar-lo, perque hem de deixar clar que aquest no és el nostre objectiu polític, que aquest no és un acord que soluciona el problema, és un invent espanyol, no un pacte entre iguals. La sobirania compartida que voldrien alguns federalistes catalans, només és possible si l’independentisme català és fa més i més fort políticament, el numero de federalistes/confederals espanyols és inversament proporcional al numero d’independentistes catalans.
El mot d’ordre vers ERC per part dels mitjans de comunicació és “immadurs”, és possible, però realment és preferible la teòrica “immaduresa” política a l’estat de “putrefacció” en què estan alguns, de tant madurs estan podrits, han perdut qualsevol relació amb el sentit ètic de la política, acceptar el pacte de la Moncloa no és “real politic” és “estupid politic” no és que vulgui “posar” als altars al grup dirigent d’ERC, però al costat de personatges que arrosseguen la llengua defensant un pacte (Mas-Zapatero) que els han imposat, el grup dirigent d’ERC són àngels de candor i dignitat.
El futur? Qui sap? Un tripartit segona part? La sociovergencia que enterri definitivament el sistema de partits de la transició a Catalunya? Un pacte nacional ERC-CiU? Segur que durant la propera campanya les tres hipòtesi estaran sobre la taula, el que serà no ho sap segurament ningú encara.