diumenge, d’abril 16, 2006

Al nou estatut no podré dir no, no podré dir si, no podré abstenir-me, hem d’anar més enllà

Aquests nou estatut del principat és molt millor que l’anterior, és molt millor que l’estatut republicà, és segurament un document que malgrat no ser aquell que va acordar el Parlament català té elements importants que el President Pujol exposa en una interessant conferència.
Dit això tot semblaria indicar que el més logic seria votar si, però és precisament per això que no cal fer-ho, allò que tindrem amb aquests estatut nou ja està consumit, i a més com molt bé diuen els dirigents del PNV atenció que l’estat espanyol pot carregar contra ell sense necessitat de derogar-ho amb referència directa a una possible tornada al poder del PP.
Espanya ha de tenir sempre la sensació real, que no poden solucionar el problema, que l’única solució definitiva és dos pobles dos estats, és necessari visualitzar la veu d’aquells que pensem que van bé els avenços d’aquest nou estatut, per això no podem votar no al costat del PP, no podem abstenir-nos de forma indiferent enfront de la que és al moment el nostre marc jurídic bàsic. Per això cal visualitzar aquells que pensem, si va bé, però nosaltres volem més, volem l’estat, l’estat a sobirania limitada europeu, l’estat simbòlic de les seleccions esportives, la cadira al consell de ministres a Brussel·les i compartir els nostres impostos amb tots els ciutadans europeus de manera directa sense passar per la sucursal del Banc d’Espanya de Madrid. No puc votar si a un avenç limitat, no puc destruir allò que existeix de positiu en aquest estatut, no puc passar com un indiferent de la vida política del meu país, he de pendre una opció clara i concreta per l’aparició d’un nou estat, jo votaré Si a la Independència, direu que és un vot nul, si! Però és un vot positiu per Catalunya sense negar allò de bo que pot tenir el nou text estatutari

3 Comments:

At dilluns, de maig 29, 2006 10:57:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Veig que no te l'has llegit. No és molt millor. Amb prou feines és lleugerament millor, i només en l'apartat de competències, incloses les del català. No s'ha avaçat ni un milímetre en reconeixement com a nació, ni en recaptació d'impostos ni en finançament.
El vot nul només facilita la seva aprovació. I un estatut recent aprovat (i per àmplia majoria) no facilita l'aparició de propostes sobiranistes, o més ben dit, que aquestes prosperin i siguin recolzades per la comunitat internacional.
Però donat que penses que és molt millor....potser el que vols en el fons és que s'aprovi.

Dani

http://www.danielvives.cat/jocdelestatut/

 
At dimarts, de maig 30, 2006 9:15:00 a. m., Blogger Internacional said...

Benvolgut, no siguis apriorístic, si he llegit el text, segurament el valorem de manera diferent i res més. Políticament prefereixo que els vots contraris siguin superiors als positius, perque així el problema polític està obert, de la mateixa manera una victòria ajustada del si tindria el mateix efecte, el problema estaria obert.
Per cert de totes maneres em molesten profundament els predicadors histèrics del si i el mateix dic d'aquells del no. Les veritats incontestables no existeixen.
Respecte al vot nul era sense dubtes l'opció ideal, un vot per la independència pur i dur, però una vegada la més gran formació independentista ha decidit votar no, millor acumular forces amb aquesta opció.

 
At diumenge, d’agost 06, 2006 6:06:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Benvolgut Gustau et segueixo però no t'escric . Però avui m'han entrat ganes de parlar envers l'Estatut.Crec que el resultat de la votació sobre l'Estatut t'haurà donat molt que pensar; a mi gens; jo polsava l'opinió de la gent abans del vot i veia clarament el que en sortiria. I acavo de tornar d'unes vacances a Salamanca les quals m'han confirmat l'ipinió politica que tinc del meu país.
El guia molt maco (per cert està estudiant el català) doncs abans d'arribar al famós Archivo de la Guerra, ens va avisar en veure que tots els 50 membres de l'expedició erem catalans; que sobre tot no obrissim una pol·lemica entre nosaltres, perquè l'última volta que tota l'expedició, també era per complet catalana, varen armar un sarau entre ells que va tenir molta feina en calmar els anims de tothom. Això entre catalans Gustau, doncs ja veus el personal que tenim al país. amb això resta tot dit.
R.O.O. de Palau-solità i Plegamans

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home