Vendrell té raó i el finançament dels partits.

Aquests dies estic una mica perplexa amb tot aquest enrenou del finançament d’ERC, fins ara per la meva experiència personal i política coneixia els problemes morals i judicials que significa el finançament il·legal dels partits, Itàlia és un cas clarissim d’enfonsament d’un sistema polític vinculat al finançament dels partits. Ara tinc la sorpresa de trobar-me enfront davant de l’intent d’execució publica a la transparència en el finançament dels partits. Encara no he entès com és pot dir alguna cosa de la pretensió d’ERC de cobrar dels seus càrrecs públics i de designació quan és la resolució no d’un senyor X, en aquest cas en Xavier Vendrell, sinó del conjunt del partit que estableix aquesta pràctica.
Com que jurídicament és indefensable qualsevol acusació a aquesta pràctica, és més personalment considero que és d’una correcció moral absoluta, les causes només poden atribuir-se a la desorientació total d’un simulacre de partit com és IC, els quals després de fer el paper de la trista figura amb el seu seguidisme acrític dels pactes Zapatero-Mas, és volen convertir en els “campions” de la moralitat.
L’esquerra d’origen marxista-lenista de sempre té un gran dosi de moralina conservadora, el provindré d’una església encara que sigui “laica” porta aquestes conseqüències i encara més donada la seva condició de posseïdors de la veritat científica de la política i de l’economia.
L’operació d’atacar a ERC no els portarà cap redit electoral, no trobarà la comprensió de les “masses populars” escandalitzades, les cartes d’en Xavier Vendrell reclamant el pagament de les quotes degudes al partit no son el 3% d’ERC. Es convertirà en un episodi més del govern de coalició actual, malgrat totes les cartes que demani la fiscalia. Això si serveix perque CiU pugui fer bullir l’olla i demanar la dimissió de Vendrell i mostrar una vegada més el caos governatiu. Estic convençut però que tindrà conseqüències per la propera legislatura, IC només té la possibilitat política de pactar amb el PSC i ERC per existir, és sempre un apèndix ideològic “verd-violeta-roig” i no sé que més, les eleccions ens queden massa lluny però em jugaria alguna cosa que el proper govern serà bipartit.