Il professore ha vinto, il cavaliere non ha perso

Comentava en una meva reflexió abans de les eleccions que els electors davant la soletat de les urnes podien donar sorpreses i a la vista dels resultats reals no hi ha dubte:

Casa della Libertà (Berlusconi): 49.735% 18.976.460 vots
Unione (Prodi): 49.799% 19.001.684 vots

No existeix una majoria social, hi ha una petita diferència de 24.000 vots a favor de la coalició de Prodiana que no permet cridar molt alt victòria als seus seguidors, l’objectiu de l’esquerra italiana era passar pàgina a l’anomalia política que representa Berlusconi, però l’empat tècnic i el fet que el partit de Berlusconi (Forza Italia) sigui el primer partit en numero de vots fa que aquesta sigui una utopia, Berlusconi ha arribat per quedar-se, la seva presència no és conjuntural, és estructural i vertebrada socialment i organitzativament. La majoria parlamentaria està garantida per part del sistema electoral majoritari que premia amb escons de més aquell que treu més vots, encara que sigui només un vot, és discutible si el majoritari és un bon sistema, si és molt o poc democràtic, però ara per ara és així i veig difícil que es pugui canviar la llei electoral en un altre sentit.

Prodi ha d’intentar governar amb la seva majoria parlamentària, amb les contradiccions internes de la pròpia majoria i sense una majoria social que li dóna suport, té el país dividit en dos, fet que porta a un reforçament extrem de Berlusconi com alternativa de govern, enfront d’una nova majoria parlamentaria a la qual intentaran fer ixir totes les contradiccions internes. Els pròxims mesos/anys seran molt durs per Romano Prodi, el qual haurà de governar cercant el consens de la seva majoria i el consens de l ‘altre 50% des seus conciutadans. Berlusconi amb aquests números hauria intentat governar, Prodi haurà de fer el mateix, ara caldrà veure si realment és el líder de tota la majoria parlamentària o si tornarà a sortir expulsat pels seus propis sostenidors com ja va succeir durant el govern de l’Ulivo.