La valentia de discutir

Hi ha la voluntat per part de la premsa domesticada i d’alguns blocaires posseïdors de la veritat absoluta de continuar presentant a ERC els primers com un partit immadur i els segons com uns terribles traïdors a les essències patries, segons la meva modesta opinió ni una ni l’altra, als primers és menester dir clar i català que l’exercici de la democràcia interna als partits és una virtut no un defecte, pot ser problemàtic però l’exercici de debatre lliurament és una mancança generalitzada a la resta dels partits (CiU, PSC-PSOE, etc) on el grup dirigent actua com el príncep Maquiavèlic; agradi o no Esquerra recull una llarga tradició assamblearia de les classes populars catalanes, fet que provoca problemes, però dóna molta vitalitat democràtica i incentiva la participació política de la població. Respecte als defensors de les essències patries, només puc dir que malgrat totes mancances que jo personalment com independentista trobo a l’ERC actual, històricament és l’organització que més lluny ha arribat en l’articulació un discurs polític i d’un bloc social favorable a la construcció del propi estat, millor deixar de cercar sempre els defectes dels altres i pensar més en les propies incapacitats. Jo continuo pensant que el vot nul polític a favor de la Independència de Catalunya, és la posició correcta per aquest referèndum, però no tinc la intenció de fer caure anatemes essencialistes contra aquells compatriotes que la pensen diferent en aquest tema i defensen el nostre dret a esdevenir estat cercant altres camins.