dilluns, de març 27, 2006

Crear el “Taronger”

Si l’estatutet català és petit i esquifit per als nostres interessos nacionals, aquell valencià és com diu l’amic Agustí Cerdà un estatut per ofrenar “nuevas glorias a España”.
Els polítics italians són com són, amb les seves mancances però tenen la capacitat d’imaginar projectes i construir sempre nous invents que els permeten aglutinar el màxim possible de la seva base social, l’invent de “l’Ulivo” per part de l’esquerra i de la “Casa della Libertà” per l’altre en són un clar exemple. Al sud del país cal imaginació i ganes per foragitar els lladres que entraren per Almansa, ara disfressats de PP o de PSOE, hi ha un 20% de l’electorat que estaria disposat a votar una opció nacional, doneu aquesta oportunitat a la gent! Els partits polítics tenen l’obligació de pensar i imaginar les formes, la creació d’un “Taronger” valencià que aglutini a tots els hereus de Fuster i de tots aquells que reconstruiren poc a poc el País Valencià en els anys negres del feixisme. L’espai polític existeix, només cal generositat i ganes per part de tots, un programa que sigui el mínim comú denominador dels valencians conscients, un programa de mínims per la propera legislatura, on cada partit faci les seves aportacions sense renunciar als seus objectius finals. El “Taronger” és possible, doneu l’oportunitat a la gent de demostrar-ho.

10 Comments:

At dimarts, de març 28, 2006 11:28:00 a. m., Anonymous Anònim said...

Tan de bo fos així, hi ha molts sectors de la societat valenciana que no es poden sentir identificats amb cap dels dos partits "nacionals".
El problema és que ja sabem lo díficil que és ajuntar-se i deixar de banda conflictes anteriors i personals per anar tots a una.

A més a més, costa que els partits deixin de banda la seva visió personal de partit davant de la col·lectiva.

Endavant amb el teu blog que acabo de descobrir i que em sembla interessant.

 
At dimarts, de març 28, 2006 2:59:00 p. m., Blogger Internacional said...

Gràcies Arnau, sé que és dificil, però penso que seria el més convenient per al nostre país. Un altre cosa serà veure el comportament dels partits, però els partits ara més que mai han de sentir aquesta voluntat de la gent de trobar els minims comuns denominadors per fer un programa de cara els propers quatre anys. esperem!

 
At divendres, de març 31, 2006 9:50:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Malauradament, els vells personalismes i les irracionals fòbies impediran, una vegada més, la resposta adequada que es mereixen els partits espanyolistes que ocupen, ara, el poder. No voldria ser pessimista, però aquests partits grans saben que no hi haurà cap pacte. EU, equivocadament, sap que tornarà a seure a la Generalitat, però a l'oposició! Això sí, sense que ningú l'emprenyi per l'esquerra ni pel cantó valencianista. El Bloc, dins de la seua indefinició congènita, no trobarà adequats companys entre els "comunistes" d'EU o els "catalanistes" d'ERPV.
Tanmateix el temps juga en contra nostra i més encara un possible avançament de les eleccions.
Caldria, com dius, amic Gustau, molta imaginació per crear el nostre "Taronger". No ho sé.

 
At dissabte, d’abril 01, 2006 11:47:00 a. m., Blogger Internacional said...

Benvolgut desconegut/da
Jo sóc dels que pensa que el sistema democràtic de partits és un mal sistema, però els altres són molt pitjor, però crec que la gent ha de fer sentir la seva voluntat als partits que poden representar-nos, a més de donar representació a un gran sector de la societat valenciana, jo estic convençut que l’espai polític existeix, una coalició d’aquest estil garanteix la veu de tots els matisos que pot tenir el nacionalisme a València.
Els programes electorals han d’ésser sempre enfocats a un temps limitat (4 anys) per realitzar coses que afavoreixin l’objectiu final. Però apart d’això existeix la possibilitat real de tocar poder, i això té moltes compensacions per les estructures dels partits, que els hauria de fer reflexionar a tots. Deixar el poder econòmic real de les institucions en mans de la dreta i esquerra espanyolista gratis és simplement fer l’estúpid.
Cert que vol maduresa política per part de tots, però si un democrata-cristià con Prodi pot anar de la maneta amb Rifondazione Comunista en base a un programa electoral més que discutible, no seran ells més imaginatius que nosaltres?
BLOC, ERPV i EU són importants, però més important és la base social valenciana, la qual ells junts coaligats podrien estructura, però han de sentir que això es una demana que els fa la seva potencial bases social. Si els italians poden fer una Olivera, nosaltres no farem no un Taroger? tot un camp de Tarongers haurien de fer!

 
At divendres, de setembre 29, 2006 11:55:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 
At diumenge, de febrer 04, 2007 8:03:00 a. m., Anonymous Anònim said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 
At dimecres, de febrer 14, 2007 3:47:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 
At dilluns, de març 19, 2007 1:59:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 
At dimecres, de març 21, 2007 5:09:00 a. m., Anonymous Anònim said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 
At divendres, d’abril 06, 2007 5:17:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home