dissabte, d’abril 08, 2006

La Naturalitat del Matrimoni

En aquesta campanya electoral italiana on són candidats principals dos homes de dretes, un Berlusconi messiànic defensor dels seus interessos i un Prodi ex-democrata cristià cap d’un conglomerat de forces que res no tenen en comú sinó el fer fora Berlusconi, no he trobat res que en fes especial impressió, ha estat com un film ja vist diverses vegades, tot era previsible. La pregunta del milió d’Euros és qui guanyarà? Però com que no tinc ganes de fer prediccions la resposta que la donin les urnes, malgrat jo estic cada dia més convençut que sigui quin sigui el resultat Berlusconi ha guanyat ja, canviant els valors de la col·lectivitat, però aquesta és una consideració absolutament subjectiva.
De totes les collonades escoltades durant la campanya electoral, de fet les campanyes serveixen per dir collonades i quan més grosses les dius més espai tens a la TV, en Berlusconi coneix la tècnica a la perfecció. Com deia, de totes les collonades aquella que m’interessa intel·lectualment és la repetida afirmació que el matrimoni és una institució “natural”, i és una cançó repetida fins la infinitat i la pots escoltar a un costat i a l’altre. Doncs, no! No hi ha per definició cap institució humana que sigui natural, totes les institucions són fruit de la cultura d’una comunitat, a l’estat de natura no existeixen les institucions existeix només la jerarquia de la força.
El matrimoni que al final del trajecte és la realització d’un contracte entre dues persones per reproduir-se en unes determinades condicions i compartir/unir el patrimoni present i futur -i aquest últim extrem no sempre és produeix- on és la naturalitat del contracte? No existeix! Hi ha una confusió volguda i incentivada d’intercanviar la naturalitat reproductiva per la qual és necessària la presència de dos individus de sexe oposat amb la institució matrimonial. La reproducció humana és natura, el matrimoni de dos membres d’una comunitat és cultura, el com, el qui i el quan té dret un membre de la comunitat a contraure matrimoni pot variar i varia determinat pel moment històric i la comunitat a la qual podem pertànyer. El matrimoni entès com a institució natural és una desviació ideològica de clara influència cristiana, confondre natura i cultura és un error que retalla les llibertats individuals, les quals sempre estan organitzades col·lectivament, però aquesta és un tema del qual faré la meva reflexió un altre dia.

2 Comments:

At dissabte, d’abril 08, 2006 2:41:00 p. m., Blogger kapde said...

A mi el que em fa renegar del matrimoni és que precisament no és cosa de dos, sinó que és un conracte a tres bandes, com els odiosos convenis de cooperació educativa, que tant t'acaben frustrant com a estudiant i com a treballador...

No entenc la gent que, creient o no, segueixi caient per tradició o romanticisme a validar el seu amor davant una institució antidemocràtica, retrògrada i que mai ha demanat perdò per la repressió que ha exercit sobre el nostre Poble.

Salut i l'amor a cadascú com li plagui.

 
At dissabte, d’abril 08, 2006 11:02:00 p. m., Blogger Gustau Navarro Barba said...

Jo no sóc contrari al matrimoni com a institucio social, encara que sigui un pacte on hi ha un garant extern, el problema és fer passar per natural una cosa que no és natural, sinó fruit d'un procés històric i cultural.
Jo estic casat però no comportaixo la mistificació del matrimoni i de la familia, és una opció valida, però no és l'única opció. Com dius tu, salut i l'amor a cadascú com li plagui.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home