Club de Fans de Zapatero

Amb tot el mullader que s’ha organitzat amb l’entrevista d’en Carretero he tingut la sensació que alguns dirigents del PSC són membres del Club de Fans de Zapetero, aquest resum de les gràcies que té l’actual president espanyol realitzat per en Miquel Iceta al seu bloc semblen més la intervenció nerviosa d’un que presideix un club de fans que la resposta política a unes declaracions polítiques con les del Conseller Carretero
“Gràcies a Zapatero Catalunya tindrà l’Estatut més potent de la història. Gràcies a Zapatero els papers de la Generalitat incautats després de la guerra civil han retornat a Catalunya. Gràcies a Zapatero s’ha honorat per part del Govern d’Espanya l’honor del President Companys. Gràcies a Zapatero el català ha obtingut el reconeixement institucional a la Unió Europea. Gràcies a Zapatero Consellers de la Generalitat poden participar a reunions de la Unió Europea de nivell ministerial. Gràcies a Zapatero la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions s’ha instal·lat a Barcelona. Gràcies també a Zapatero s’ha reconegut per ICANN el domini puntCAT. Zapatero va ser present als camps de concentració nazis en reivindicació de la memòria dels republicans espanyols, d’entre els quals molts catalans. Zapatero no es mereix les desqualificacions que li ha fet un Conseller de la Generalitat que, actuant així, no ha fet precisament honor a la confiança que li va fer el President de la Generalitat en nomenar-lo”
La veritat que aquesta reconstrucció històrica recent em recorda aquelles reconstruccions històriques del passat en que els homes providencials ho feien tot, construint imperis, ponts, aqüeductes, etc. La veritat és que sense entrar a discutir punt per punt, que hauria de discutir i molt en cada un d’ells, pensava que els pensadors amb una certa base “marxista” havíem deixat de costat les interpretacions històriques de les personalitats per centrar-nos més en les realitats complexes de la història social, on els homes amb la seva individualitat són importants però no determinants, i les intervencions personals corresponen en gran part a les correlacions de forces socials de cada moment.
En fi, esperem que passi la histèria i que la sang no arribi al riu com sempre. Curiosa aquesta determinada defensa de Zapatero enfront de Carretero i la solitud de Maragall enfront dels atacs de Bono, perquè Iceta no demanaven caps cada vegada que el Ministre de la Guerra espanyol ataca el President de la Generalitat, ho estem enfront d’un joc de poder Maragall-Zapatero. Si és això Maragall l'únic aliat fiable que té és ERC, el seu partit juga a Zapatero, però això la histèria.
De totes maneres a Zapatero el Conseller Carretero no el va qualificar pel seu nom, el que realment li correspon és : "aquell que realitza assercións fetes cientment contra la veritat”, ja li poden donar les voltes que vulguin, ell va afirmar amb rotunditat que acceptaria allò que proposes el Parlament de Catalunya i no ha complert la seva paraula, li poden donar les voltes que vulguin, però aquest és un fet incontestable.
Personalment podem pensar que un Zapatero és millor que un Aznar, però aquesta constatació de la realitat no vol dir que ens hem de deixar encantar per les formes amables i que ens deixin amb els continguts buits, les formes de Zapatero van molt millor que les d’Aznar, però els seus continguts són insuficients.