dijous, de març 23, 2006

Santiago Brouard

Ara arriba aquesta treva que sembla definitiva d’ETA, no cal ser un gran analista polític per saber que l’anunci d’avui era el fruit de llargues converses amb el govern espanyol i/o els seus representants, i que marcarà un abans i un després. La trobada d’ETA amb en Josep Lluís Carod Rovira feia part dels contactes preliminars polítics, no era el més important, però la incontinència burocràtica d’ETA, el transcriure totes i cada una de les reunions va provocar que aquella trobada sortís a la llum i fos coneguda i publica.
De totes maneres la declaració d’avui m’ha portat a la memòria la figura d’en Santiago Brourd, el qual vaig conèixer el 1984 a Euzkadi en una llarga i càlida xerrada anant jo en representació del PSAN, un home madur, ple de coneixement, d’estima per la vida i pel seu país, de respecte pels seus i pels altres. Un any després ens tornarem a trobar pocs mesos abans de la seva mort a mans dels sicaris del GAL. Desgraciadament vaig participar als seus funerals i vaig tenir una bona amistat amb la seva filla amb la qual ara fa ja molts anys no he tornat a veure. La veritat és que m’hauria agradat escoltar ara les paraules plenes de sentit d’en Brouard.

2 Comments:

At dijous, de març 23, 2006 8:11:00 p. m., Blogger kapde said...

Carai...del PSAN...vos sembleu tanmateix un exiliat...Com deia Martí i Pol:

De dos amors que tenia
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat .
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.

Salutacions des del Principat.

 
At divendres, de març 24, 2006 9:45:00 a. m., Blogger Gustau Navarro Barba said...

Txau Kapde, gràcies per la poesia, però la veritat no em sento exiliat, encara que algunes vegades l'Alguer i Sardenya les sento petites.
Salutacions des de l'Alguer

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home