En Duran

Algú deia pels passadissos del parlament que ell era democratacristià de cintura cap a dalt, de cintura cap a baix era lliure pensador!

Res més respectable que la llibertat de pensament, el senyor Duran l’exerceix de manera habitual. Malgrat no compartir el seu ideari democratacristià, jo sóc lliure pensador de cos sencer, hi ha pensaments del Secretari General de CiU que em deixen bocabadat, esmaperdut i acollonit.

No és que em sorprengui que els dirigents de CiU siguin al cap i a la fi regionalistes, el que sorprèn és aquesta innecessària genuflexió vers els espanyols que és del tot innecessari i a més al final del trajecte no és creïble, en Josep Antoni ens diu:

"Tengo un gran respeto por España, de la que forma parte Catalunya, y por el sentimiento nacionalista español" Entrevista a El Mundo 25 de juny del 2007.

La veritat sigui dita, també jo tinc aquest respecte amb el condicional de no posar-me a mi al mig, és a dir, jo nacionalment sóc català i ells que siguin allò que vulguin o puguin. En Duran era més creïble si es deixava a la butxaca “de la que forma parte Catalunya” , és evident que una part de Catalunya fa part de l’estat espanyol, però ell estava parlant d’adscripcions nacionals, de sentiments nacionals, i en aquest aspecte és més que evident la diversitat d’adscripció nacional dels catalans. Si realment en Duran és el dirigent d’un partit nacionalista català i no vol provocar el dolor de cap i l’emprenyamenta dels seus militants, votants i connacionals, potser seria el moment de començar a saber que estat i nació no són sinònims, i que ciutadania i nacionalitat tampoc.