SIDA, ESGLÉSIA, JERC i JSC

Segurament una de les pandèmies més devastants dels últims segles és l'AIDS-SIDA, malaltia de transmissió sexual que destrueix poblacions senceres de diversos països africans, que no tenen la possibilitat d'accedir als tractaments mèdics, que tenen uns preus al·lucinants per uns països portats a la ruïna econòmica i humana.
Allò cert és que l'església catòlica té a vegades una visió molt restringida de la sexualitat humana, primer com a simple vehicle de reproducció, i després realitzant una lectura "naturalistica" del control de la natalitat, vull dir que per controlar la natalitat nomes és possible segons les autoritats eclesiàstiques solucions naturals, abstinència i control del cicle de la dona, de fet no tinc res a dir d'aquestes normes, si la pretensió és imposar-les a la comunitat de creients, ells decidiran si seguir-les o no, encara que tinc la intuïció que la comunitat de creients va per un costat i la jerarquia per un altre. Una altra cosa és intentar que les seves consideracions morals de grup siguin assumides per l'estat laic com tantes vegades pretén l'església en aquests afers i fer-les extensives a tots els ciutadans.
L'home és per essència l'animal que controla i transforma la natura, la seva pròpia i la de les altres especies, l'home és transformació de la natura per convertir-la en cultura, totes les activitats humanes estan basades en la transformació i control de la natura i la nostra sexualitat no és una excepció, fet que l'església és nega a acceptar.
Però no és la meva intenció fer una diatriba anticlerical, és ideologicament fàcil. He pogut llegir que les JERC i de les JSC repartien preservatius gratuitament, no em provoquen cap escàndol, em semblen fins hi tot una mesura adequada, però cal veure les coses amb tota la seva dimensió, l'església actua farisaicament amb la utilització dels anticonceptius i concretament amb la utilització dels preservatius per evitar el contagi de la mortal malaltia, però al mateix temps molt homes i dones d'aquesta mateixa església són els únics que donen ajut i consol a milers de pobres malalts en els llocs més desgraciats de l'Àfrica i això va reconegut socialment i col·lectivament, l'entrebanc ideològic de l'església amb els preservatius és mínim, el veritable gran problema són les cases farmacèutiques i el control de la recerca nomes feta amb expectatives econòmiques. Forçar a les cases farmacèutiques a liberalitzar els medicaments en el cas de malalties com la SIDA i d'altres casos greus si és realment un canvi radical, repartir preservatius és només passar de puntetes sobre els problemes reals.