dijous, d’octubre 26, 2006

Montilla i les seleccions catalanes.

El tema de l’esport m’ha apassionat sempre, primer com a jugador de waterpolo, després quan els anys passen i els quilos augmenten com a simple aficionat i com a soci de la institució esportiva més important de Catalunya, el Barça. La meva vinculació amb el projecte per les seleccions catalanes va néixer de la mà d’en Albert Bertrana i d’en Francesc Serra, amb els quals vaig compartir hores de treball al si de l’ADOC que abans de les Olimpíades del 92 va fer de tot i més per aconseguir les seleccions catalanes, i per desgracia del país es va topar amb “el triangle de la mort” Samarach, Pujol, Maragall, els tres personatges que van fer tot el possible i l’impossible per evitar l’existència del Comitè Olimpic Català.
La importància de l’esport català reconegut internacionalment neix de la necessitat de l’existència simbòlica de la nació catalana, la comunitat és projecta en els seus representants esportius i els seus colors, i per uns moments és produeix la ficció de ser una comunitat unida sense fissures, els estats cada vegada tenen menys elements simbòlics de poder, però amb l’esport tenen un element per intentar cohesionar les seves divisions internes, siguin aquestes per conflicte social intern o per diversitat nacional interna, afortunadament les aventures esportives espanyoles no provoquen un entusiasme de massa dins el territori català, però l’existència de seleccions catalanes trauria una eina simbòlica a l’espanyolisme.
Per tot això he llegit amb interès la intervenció que el candidat Montilla ha fet davant els esportius catalans, són interessants i mereixen una reflexió:

“Jo us vull dir ben clar una cosa. Jo recolzo el reconeixement de les
seleccions esportives catalanes. No tingueu cap dubte, donaré suport a les federacions i a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya com a autèntics protagonistes del reconeixement internacional de les seleccions catalanes.
Ara bé, no faré demagògia. Són les federacions les que han de tenir tot el protagonisme i els organismes internacionals de l’esport són els que tenen la darrera paraula.
Per recolzar aquesta projecció de l’esport català, potenciaré un programa en què els grans clubs i els grans esportistes del país, participants habituals en les competicions internacionals, exerceixin d’ambaixadors de Catalunya »

La primera contundent afirmació ens mostra fins a quin punt la necessitat del reconeixement de les seleccions catalanes ha arrelat entre la població, en una altra situació Montilla no hauria realitzat aquesta afirmació, però després d’una calenta arriba la freda “no faré demagògia”, que ens vol dir el candidat Montilla, que algú la fa? Qui? les federacions esportives espanyoles? El govern espanyol? el PP i la Brunete mediatica? Les federacions catalanes? Els altres partits catalans? La plataforma proseleccions catalanes? que en Montilla no vulgui fer demagògia em sembla correcte però com que el tema és delicat hauria d’aclarir qui la fa. La ultima proposta sembla interessant, convertir els grans clubs i els esportistes habituals en competicions internacionals en ambaixadors de Catalunya, però és pot convertir fàcilment un element per desviar l’atenció i els recursos de l’objectiu principal, no ens enganyem la Unió de Federacions Esportives de Catalunya pot ser el protagonista principal del reconeixement internacional de les seleccions catalanes, però sense un govern determinat en aconseguir-ho, tot quedarà en unes bones paraules durant la campanya electoral. Per cert caldrà recordar al candidat que el govern espanyol del qual ell feia part, sense tantes delicadeses feia tots els moviements necessaris per evitar el reconeixement de les seleccions catalanes.