Pota negra

He trobat divertit el crit que algunes persones llençaven fa un parell de dies a la plaça Sant Jaume a la manifestació contra el Tripartit 2.0 "Mal per mal Maragall" segurament molts d’ells no pensaven el mateix fa tres anys en el moment que el President Maragall va arribar a l’acord del Tinell, però en aquell moment no van gosar sortir a manifestar-se. Sóc fermament partidari de la llibertat d’expressió, de tota, la d’aquells que manifestaven davant de les seus del PP i la d’aquells que fan el mateix enfront les seus d’ERC o enfront del Palau de la Generalitat, però no deixà de provocar-me una certa hilaritat algunes reaccions, hi ha una percentual important d’un cert etnicisme malaltís a les protestes, estic convençut que si el candidat socialista hauria estat n’Antoni Castells les reaccions no haurien estat les mateixes, personalment penso que en Montilla no té el perfil personal per exercir el càrrec de President de la Generalitat, és simplement una apreciació personal des de fora, no el conec personalment i per tant el meu judici el tinc deformat pels filtres mediatics i clar també per la seva actuació política que conec millor, però en el fons i en alguns casos no tant en el fons la recriminació a Montilla és que al final del trajecte no és un “pota negra”, li manca la patina necessari per ser acceptat com un dels “nostres”, en Castells que és igual d’espanyolista que en Montilla hauria provocat una altra reacció entre els votants convergents de les cassoles. Per cert, la pseudo revolta “espontània” contra Carod no és fruit de les bases emprenyades d’ERC pel pacte, és un “espectacle” organitzat pels quadres inferiors de CiU i el partit Unitat Catalana, amb la participació de votants convergents defraudats per la nova frustració que representa ser la minoria més votada i continuar estant a l’oposició, els quals parteixen d’un error bàsic, pensar que Esquerra és un apèndix radical de CiU, error que fins fa poc ha compartit tota l’estructura del partit i així els ha anat. Esquerra de la mateixa manera que CiU interpreta Catalunya segons els seus interessos (com tots), i des d’aquesta òptica estrictament partidistica el possible Front Patriòtic és fa impossible. Per cert, contràriament al que pensen els estrategues de les cassoles, la protesta no provocarà cap problema intern a Esquerra, és produirà un efecte contrari de tancament de files sobre les decisions preses, i els electors d’Esquerra no aniran en massa a votar a CiU, això és un somni d’una nit de tardor de molts dirigents i quadres de CiU que encara no s’han fet a l’idea del nou panorama politic català després de la retirada del President Pujol.