Un Govern per a fer què?

Fa tres anys vaig escriure amb contundència a favor d’un govern d’esquerres, de fet em ratifico en l’anàlisi que feia d’aquell moment, ara però em poso altres interrogants, han passat tres anys, els resultats són més o menys iguals amb algunes variacions significatives, aquesta vegada no hi ha un empat tècnic, CiU és la minoria més votada i la que té més diputats; els socialistes han fracassat en la seva maniobra interna de substitució del President Maragall, els capitans del PSC són més dèbils ara que fa tres anys, els maragallians els passaran factura; Esquerra consolida el seu espai politic, perd vots com tots, segurament una mica més per motius d’emprenyamenta política que no pel fet de l’abstenció, però demostra que la seva presència és ja estructural i no conjuntural, el desencís de les bases de CiU que amb certa sorpresa deien “l’electorat no els ha castigat” demostra aquest fet. El PP consolida el seu vot, malgrat la seva la seva marginalitat política i en Pique pot sortir reforçat enfront d’en Vidal Quadres, Acebes, Zaplana i l’Aznarisme. Apareix el partit dels “serbis” Ciudadanos de Cataluña, un partit que haurà de demostrar a les properes municipals i en aquelles espanyoles si ocupa un espai politic o és fruit d’una conjuntural de reordenació política a l’intern de les grans forces polítiques, els Capitans del PSC jugaran molt dur amb ells, i els faran explotar les mil contradiccions de recollir un electorat que nomes té en comú estar en contra la nació catalana però que agrupa el vot dels feixistes de sempre, una part de l’emigració que no ha volgut mai integrar-se al país i a la “pijeria” castellano parlant, els Ciudadanos tenen la intenció de convertir-se en un partit espanyol, de fet ja corren per les espanyes per crear les noves seccions locals, el meu pronòstic és que fracassaran, tenen un pecat original terrible, al final del trajecte són “catalanes” i els catalans a Espanya no manen, ni que siguin més espanyols que els espanyols, a menys que això no sigui un nou partit creat per les FAES i les JONS de l’Aznar, tot podria ser!
L’Agustí Alcoberro ens ha fet descobrir recentment un llibre dels austricistes castellans durant la guerra de successió que porta per títol Theatro de desdichas, gemidos y lágrima l’autor anònim ens diu: nunca obedecerá Castilla a rey que entre por Aragón. Ciudadanos! la cosa be de lluny, o teniu malament per triomfar a Espanya a menys que aneu de la maneta de l’Aznar.
Per cert estic esperant poder sentir com parlem en castellà al Parlament, segur que podran fer-ho, el meu amic l’Agustí Cerdà podrà parlar català a la gàbia dels lleons madrilenya? Tolerància? Bilingüisme? Riurem!
Respecte al nou govern, la minoria més votada ha de moure peça, podria apostar per un govern de Front Patriòtic, però aquesta seria una aposta estratègica que CiU no està disposada a realitzar, en Duran no seria ministre amb un govern de la Generalitat d’aquestes característiques, un govern per fer què? Per a mi només hi ha una possibilitat, la d’ampliar i consolidar el poder català de cara a crear un estat propi, l’anterior govern tripartit ha servit per aguditzar al màxim les contradiccions de la societat catalana i de les seves formacions polítiques, segons el meu criteri ERC pot pactar amb qui cregui convenient, nomes cal saber que és vol fer per avançar en la construcció d’un estat propi.