Escopiu a la closca pelada dels tirans putrefactes

El net del general Carlos Prats ha anat a escopir a la cara del traïdor assassí que va matar els seus avis, és el mínim que mereixia un personatge com en Pinochet, l’acte de Francisco Cuadrado Prats és un acte que l’honora, el seu gest representa el gest de menyspreu, vers la “Rata de la més mala delinqüència” que diria l’estimat Joan Brossa, dels milers de víctimes de la terrible dictadura.
Alguns comentaristes en els últims dies dediquen comparacions de Pinochet amb Fidel Castro, comparacions estúpides en el fons i en les formes, jo no dubto a desitjar el més ràpid retorn a la democràcia al poble de Cuba, però senyors meus l'única comparació possible per Pinochet és Salvador Allende, President elegit democràticament i màrtir de la llibertat assassinat per un general traïdor. Diguem no una vegada més al revisionisme històric, el judici sobre Fidel i el seu règim el farà el seu poble i la historia, la qual no necessàriament l’absoldrà aquesta vegada, però utilitzar Fidel Castro per disminuir i relativitzar els crims de Pinochet és immoral i criminal.

L’amic Luca Scala em fa arribar un poema de Mario Benedetti de joia per la mort del tirà, el reprodueixo, és una poesia que recull be l’estat d’ànim de tants, faig el mateix amb una poesia de Brossa que m’agrada especialment, dedicada al bord del General Franco, però potser aplicada a Pinochet.


A la Muerte de un Canalla


Per: Mario Benedetti (data de publicació:10/12/2006)

Los canallas viven mucho, pero algún día se mueren

Obituario con hurras

Vamos a festejarlo
vengan todos
los inocentes
los damnificados los que gritan de noche
los que sueñan de día
los que sufren el cuerpo
los que alojan fantasmas
los que pisan descalzos
los que blasfeman y arden
los pobres congelados
los que quieren a alguien
los que nunca se olvidan
vamos a festejarlo
vengan todos
el crápula se ha muerto
se acabó el alma negra
el ladrón
el cochino
se acabó para siempre
hurra
que vengan todos
vamos a festejarlo
a no decir
la muerte
siempre lo borra todo
todo lo purifica
cualquier día
la muerte
no borra nada
quedan
siempre las cicatrices
hurra
murió el cretino
vamos a festejarlo
a no llorar de vicio
que lloren sus iguales
y se traguen sus lágrimas
se acabó el monstruo prócer
se acabó para siempre
vamos a festejarlo
a no ponernos tibios
a no creer que éste
es un muerto cualquiera
vamos a festejarlo
a no volvernos flojos
a no olvidar que éste
es un muerto de mierda


CONTRA L'AMOR...

Contra l'amor hi ha un llop llopàs culpable
Miserable cervell cèntim lunar
Ridícul als diaris detestable
Comediant de Crist no per atzar
Té llotja principesca dins l'estable
Els timbals tallen la paraula al mar
A l'ou del món s'hi genera el diable
I el monstre que es permet és militar
L'arbreda de tants ceptres ja l'esquerda
L'empremta del seu polze criminal
Se senya amb la mà dreta tota verda
Amb la mà esquerra estreny el seu punyal
Funest feixista càlcul ple de merda
Avança sota el pal.li el general.

FINAL!

Havies d’haver fet un altre fi;
et mereixes, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang!

Podrit botxí, prou t’havia d’haver estovat
la dura fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altre mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre 1975
Antologia de poemes de revolta (1943-1978) Joan Brossa