El més votat, el que té més diputats o el candidat amb més suport parlamentaris.

La política catalana i els seus efectes col·laterals (premsa-blocs) està al mig d’un debat (interessat com tots) sobre qui hauria de presidir el proper govern de la Generalitat, el candidat de la llista més votada o la persona que tingui majoria al parlament. Vagi per davant que totes dues opcions són del tot legitimes i democràtiques, però de la manera que tenim la llei electoral els electors no decideixen qui és el proper President sinó que deleguen als seus diputats l’elecció d’una majoria parlamentaria que tria un President, com que l’elecció és indirecta estan obertes totes les possibilitats, pot ser president el candidat de la llista més votada o el de la menys votada, l’únic que ha d’aconseguir és la majoria dels parlamentaris elegits pel poble. Uns diran, però té mes vots X o té més vots Y. Aquest és un detall important, però no determinant, el més votat o aquell que té més diputats pot ser la minoria més gran, però si els altres grups concerten un programa i un President la legitimitat democràtica és clarissima, la majoria de diputats i per tant la majoria d’electors que representen decideixen l’elecció d’un President que es podria dir Mas, Montilla, Carod, Piqué o Saura.
L’altra possibilitat democràtica, és l’elecció directa del President, amb una doble votació President i Parlament, és un altre sistema electoral, legítim, democràtic, però té també les seves problemàtiques, un President d’un color i un parlament d’un altre que bloqueja totes les iniciatives governamentals.
Aquestes són algunes de les diverses possibilitats que ofereix aquest sistema imperfecte que és la democràcia parlamentaria, a les properes eleccions nosaltres estem cridats a elegir diputats al Parlament de Catalunya, és possible que el proper President sigui aquell de la llista més votada, però pot succeir que no, una situació i l’altre serà legal, legitima i democràtica, dir el contrari és simplement autoenganyar-se i mentir a l’electorat.
Per higiene democràtica segurament seria interessant que els partits diguessin amb qui pactaran sinó hi ha majoria absoluta la nit del dia 1 de novembre, esperem que Montilla surti dient que està disposat a refer el tripartit, trobar a Mas dient que oferirà a Carod la Conselleria Primera sinó té la majoria absoluta. Utopia? sense dubtes que si, l’únic que pot dir tot és en Saura, al no tenir un projecte propi, el ser la “consciència” roig, verd, violeta... dels socialistes provoca que nomes pugui fer una cosa, anar del bracet del PSC, alguns juguen a “l’equidistància” i altres no tenen “distància”.