dimarts, de setembre 19, 2006

El Papa Benet XVI i la llibertat de Càtedra

El passat mes de febrer reflexionava sobre les pretensions totalitàries d’una part del món islàmic, deia i dic que hi ha una part del món islàmic que té com objectiu polític la constitució d’estats teocràtics, estats on la sobirania no recau en la voluntat del poble, sinó en la voluntat de Déu, més concretament en la voluntat dels homes que diuen parlar en nom de Déu.
Els estrategues del totalitarisme islàmic han posat ara el dit a l’ull al Papa filòsof Benet XVI i al seu discurs “Fe, raó i universitat. Records i reflexions” una intervenció en què demostra una vegada més el seu gran nivell intel·lectual, independentment de les coincidències o divergències amb els seu contingut. Llegir l’article és l’única manera de veure que ens trobem enfront d’un gran muntatge mediàtic islàmic que té com a principi una mentida “el Papa ha insultat el profeta Mahoma”.
No hi ha res en la intervenció del bisbe de Roma que sigui una opinió seva insultant vers l’Islam, hi ha una citació erudita d’un diàleg entre Manuel II Paleòleg i un savi persa que li serveix per reflexionar sobre el tema de la raó i Déu, qualsevol intent de tergiversar el text és simple i planerament intentar limitar i/o prohibir la llibertat de Càtedra i la llibertat d’expressió. Tots tenim dret a discutir les raons del text, ningú té el dret de mentir i atribuir a una persona coses que no ha dit. La mentida és sempre un arma, i en aquest cas la seva utilització vol servir per incentivar el suposat conflicte de civilitzacions per part dels creadors de l’odi com a instrument polític per aconseguir el poder dins el món islàmic.
El Gran Mufti de Jerusalem en unes declaracions a la premsa internacional afirma “Jo crec que aquell qui realitza una citació d’algú altre sense prendre les distancies immediatament fa seu el concepte de la citació” Hossein té parcialment raó, per evitar equívocs alguns autors rebutgen d’entrada la frase citada i després enllacen amb la seva argumentació, però acadèmicament no és sempre així, pots agafar la cita i iniciant amb ella, recorre un camí raonat en direcció on tu vols portar al lector o escoltador, el professor Ratzinger durant la seva dissertació a Ratisbona va actuar així, res del seu parlament porta a deduir que el vell professor bavarès comparteixi les paraules de Manuel II Paleòleg.
Però Hossein en qualitat de líder espiritual dels musulmans de Jerusalem i del món ens diu una cosa que té un sòlid fonament, “Wojtyla mai hauria citat res de semblant” aquesta és sense dubtes la base del problema, el vell professor amb la seva erudició no ha tingut en consideració, que ja no pot actuar com a un simple intel·lectual orgànic de l’església catòlica, ara ha de gestionar el poder carismàtic d’origen diví que comporta ésser Papa, Ratzinger hauria de rellegir Max Weber per no tornar equivocar-se en el paper que juga actualment.
El nou Papa és un intel·lectual catòlic amb una solida formació, l’anterior fou un religiós/polític format sota la dictadura comunista, més propens a conèixer l’art de les maniobres i intrigues. El professor Ratzinger, tornant a la seva Universitat, tornant a la seva Baviera, ha oblidat el seu paper de cap d’estat diví infal·lible per retornar a la lliçó magistral, puc en un exercici d’empatia posar-me per uns moments a la pell del vell professor, tenir davant antics col·legues i alumnes, els seus amics i parents, i tornar a dissertar lliurement, preparar la lliçó amb entusiasme i trobar aquella citació del segle XIV que deixarà sorprès al teu auditori, als col·legues, als lectors, és una emoció que aquells que fem o hem fet docència coneixem be.
L’església catòlica després de la mort de Wojtyla ha escollit com a nou sobirà un dels seus millors intel·lectuals, aquell que segurament intenta portar una línia de reforçament identitaria que contrasta amb la modernitat formal i mediatica de l’antic Papat, que tenia una imatge més propera a una estrella del Pop o del Roc que a la figura intel·lectual i acadèmica de Ratzinger, però el Papa/infal·lible ha deixat de ser fa temps un home de paper, per ser un home de format digital, les paraules del professor no haurien sortit de les parets de la Universitat de Ratisbona, unes paraules d’un Papa/infal·lible de l’època digital giren el món, però donen aquesta volta al planeta no dins del seu context, sinó fora del seu marc original i prenen una dimensió contraria a la voluntat del seu propi creador. Ratzinguer és un home intel·ligent, haurà aprés la lliçó, no pot actuar al mateix temps com a professor i cap d’estat per voluntat divina.
El món islàmic no ha tingut encara la seva bretxa de Porta Pia, la societat civil està sotmesa al poder teocràtic, la llibertat d’expressió i de càtedra són pura fantasia en la majoria dels casos; a les relacions amb l’Islam en el seu conjunt poc pes té la teologia, enfront d’una societat majoritariament totalitària on el poder civil i religiós no està diferenciat, és menester més política i gest mediàtic que dissertació acadèmica, de moment podem dir que Wojtyla dominava millor la posta en escena, de fet ells dos eren un equip, un l’escriptor, l’altre l’actor, a aquell equip triomfant li manca la seva estrella, caldrà veure si ara l’escriptor sabrà dominar l’escenari.

3 Comments:

At dimarts, de setembre 19, 2006 7:47:00 p. m., Blogger Dessmond said...

em sembla un molt bon post.
El més trist d'això és que tota aquesta psudointelectualitat europea encara s'ha decantat per carregar contra el sant pare.
Hi ha un anticlericalisme de fireta que fa fredar.

 
At dimarts, de setembre 19, 2006 8:16:00 p. m., Blogger xfebrer said...

Estic molt d'acord amb la vostra exposició. De totes maneres considero un error important haver oblidat el pes que té la figura del Papa, i la repercussió de les seves paraules, siguin o no tretes de context, i interpretades amb o sense mala fe.
Estic convençut que no hi haurà una segona vegada.

 
At dijous, de setembre 21, 2006 9:17:00 a. m., Blogger Albert de la Hoz said...

Potser el meu anticlericalisme és de fireta i el meu antiamericanisme és infantil, però crec que hi ha prou arguments per estar en contra de l'església; tanmateix comparteixo els arguments essencials del teu article perquè si l'hem de comparar amb el món islàmic, és a dir, amb un món que està a l'edat mitjana la cosa és clara.
En faria gràcia, si ho consideres oportú, saber què en penses del meu post del dia 19.
Ostres quina enveja que em fas, això de viure a l'Alguer ha de ser fantàstic. Jo no he passat de visitar-vos a l'estand que vau posar a la fira de turisme de Barcelona

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home