diumenge, de febrer 19, 2006

En homenatge a Francesc Ferrer i Gironès

Les meves paraules recorden menys les coses ja sabudes
que la vida no dita, i la llibertat i el deseiximent,
i fan poc cas dels epicens i els castrats, i afavoreixen els homes i
les dones d'una peça,
i fan sonar el gong de la revolta, i fan costat als fugitius i als qui fan
complots i conspiren.

Walt Whitman
West Hills (Nova York), 1819 – Camden (Nova Jersey), 1892

3 Comments:

At diumenge, de juliol 01, 2007 12:16:00 a. m., Anonymous Anònim said...

aquesta nit, he trobat les paraules en recordança i homenatge a en Francesc Ferrer, sóc la seva dona, m'agrada el sentit i us vull dir que dins nostre perdura la revolta i la lluita per la llibertat.

 
At dissabte, de juliol 07, 2007 8:23:00 p. m., Blogger Internacional said...

Benvolguda Montserrat, no sé si llegireu aquestes lletres, però fa el mateix, us agraeixo profundament el vostre comentari, vaig conèixer en Francesc Ferrer ja fa anys de la mà d’en Joan Daunis, quan feien campanya en favor dels independentistes empresonats, des del primer moment en va colpir com a persona i com a intel·lectual. Llegint els versos de Whitman, un dels meus poetes de capçalera, vaig trobar el reflex de la seva figura, i el vostre comentari em confirma la meva percepció.
Rebeu una fraternal abraçada des de Sardenya i resto a la vostra disposició per allò que us faci menester.
Atentament
Gustau Navarro i Barba

 
At dijous, d’octubre 25, 2007 5:24:00 p. m., Anonymous Anònim said...

PxGGl1 Good article! Thanks!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home