Municipals alguereses (III). Martinelli el rei de les preferències

L’altre dia reflexionava sobre el gran nombre de vots d’en Gianni Martinelli, la seva manca de campanya electoral estricta i el seu gran resultat electoral 736 preferències, a les anteriors ja en va treure 519, l’altre dia en deia a mi mateix, com és possible aquesta acumulació de força electoral i no hi ha per part de la premsa local la més mínima intenció interpretativa del vot. Finalment poc a poc arriba, el diari electrònic Alguer.it en fa una entrevista, interessant de llegir, de la qual el més interessant és allò que no diu, perque francament l’entrevista està feta per un amic, un germà, un familiar, un empleat, és una plàcida conversa entre amics, contrasta seriament a l’ultima entrevista amb Nicola Salvio on el to inquisitorial de l’entrevistador feia dir a Salvio coses tan suculentes com “No sóc l’home de Giorico”, doncs potser a Martinelli algun periodista intrèpid hauria de demanar-li amb més profunditat que i qui representa, a més de com ell diu el seu cercle familiar, amics i coneguts. Aquest aspecte de l’acumulació de vot ja és important, però no determinant, a l’Alguer hi ha candidats que no els vota ni la dona ni la mare, sé que és una interpretació masclista però les quotes roses a l’Alguer són pura fantasia.
Això de saber, qui representa a qui, no és un afany inquisitorial, penso que en una democràcia els grups de poder poden intervenir, l’únic problema és fer-ho de manera amagada, si és fa públicament no hi ha cap problema, per posar un exemple democràtic pensem en el suport públic i notori de les corporacions econòmiques americanes a un o diversos candidats, a la llum del dia i sense vergonyes. La rumorologia sobre suposats o veritables recolzaments a un candidat o a un altre per part de notables empresaris locals fan mal i distorsionen el joc democràtic, si això és produeix a la llum del dia tot és clarificador i afavoreix la llibertat dels electors a l’hora d’escollir candidats.
De totes maneres hi ha un parell de coses que m’han sorprès del nou conseller, una en la que és mostra partidari d’incorporar al nou govern municipal Giovani Uniti, francament dissenteixo profundament que és faci entrar per la porta posterior grups o persones que no tenen el consens mínim electoral, i dic més, personalment penso que tots tenim dret a fer politica, a participar de la vida publica, però al meu entendre la gent que la fa ha de tenir una formació acadèmica i/o professional prèvia per poder oferir alguna cosa a la comunitat, la politica no ha de ser el camí fàcil d’algú que vol “sistemar-se” i de fet no té ni ofici ni benefici. L’actual majoria de govern actual té persones capacitades per realitzar el treball polític administratiu a la Ciutat, sense necessitat d’anar a cercar persones i organitzacions que els electors han deixat fora del govern municipal.
L’altre concepte amb el qual discrepo profundament és el seu pensament sobre la filosofia politica “Nella politica ci sono troppi discorsi filosofici, mentre la gente vuole concretezza. Chi governa ha la responsabilità di decidere, ma si deve soprattutto impegnare a fare. “ Doncs ni molt ni poc el pensament filosòfic, la politica és pensar col·lectivament sobre el be de la col·lectivitat, sense una línia concreta d’actuació no hi ha acció, no hi ha projecte, pensar, filosofar és una necessitat de la politica, sense això no es poden prendre decisions, primer és pensa i després és menester actuar, si fas al contrari normalment acabes molt malament, no en politica, sino en qualsevol activitat humana.