Municipals Alguereses (II)

En els darrers temps hi ha a Catalunya una certa tendència a mirar el dit model italià, model que personalment penso que no existeix, concretament en nom de la democràcia participativa alguns parlen d’eleccions primàries, de la possibilitat de llistes obertes i el President Maragall sembla interessat a encapçalar la creació del Partit Democràtic, encara no sé si serà el Partit Democràtic espanyol, català o tots dos, projecte que no lliga amb la seva presència al PSC, i aquest si que és un problema greu i no les suposades o reals discussions a ERC. En Maragall haurà d’aclarir-se algun dia, qui és, on és i on va, o deixar de marejar la perdiu d’una vegada.
El model italià veritablement no existeix, si alguns pensen que això de fer governs de 3 partits és complicat, poden imaginar que és fer un govern amb 9 partits i tenir una oposició amb altres nou. Això del tripartit a Itàlia el fan els nens al patí de l’escola.
Tornant a les eleccions alguereses en concret i a la teòrica democràcia participativa, aclarir alguns conceptes que crec importants, del tema primàries dir que Itàlia és una mala copia del model nord-americà, si als EEUU aquesta consulta està dins de tot un sistema més complex i permet als membres i simpatitzants d’un dels dos partits de confrontar programes i idees, a Itàlia és una confrontació entre els diversos partits d’una mateixa coalició, on pesa més el color del candidat que les seves propostes. A l’Alguer el candidat de l’esquerra va ser escollit amb aquest sistema i sense dubte no era el millor candidat per enfrontar-se a Marco Tedde.
De la democràcia de les llistes obertes hauria molt a dir, si a les grans ciutats pot ser i semblar un vot més democràtic on el ciutadà trià el seu candidat preferit, a les petites i mitjanes poblacions és una porta oberta al vot clientelar o “caciquil”, on els electors poden ser condicionats encara més pels poders economics locals i provoca l’existència d’una sèrie de bosses electorals controlades en mans dels més potents de la ciutat, a l’Alguer per posar la ciutat com a exemple, el conseller més votat és un senyor que no ha fet campanya electoral, és diu Gianni Martinelli i té ell solet 736, en contraposició per exemple a l’Assessor Antonello Muroni que durant 5 anys ha estat tots els dies sortint a la televisió local, perque de fet era ell aquell que donava la cara en representació del govern municipal, ha fet un gran resultat de "només" 482 preferències després de cinc anys de treball, com expliquem la diferència? Aquesta pregunta que cap dels diaris locals s’ha fet, hauria de ser clau per entendre la teòrica democràcia de les llistes obertes, en tota democràcia els grups de pressió existeixen, amb les llistes obertes la seva presència és fa evident i condiciona l’elecció dels candidats amb molta més força que amb les llistes tancades. La cosa arriba a un extrem tant greu que la llei electoral ha de prohibir la utilització de telèfons mòbils amb la maquina fotogràfica incorporada, per evitar que el votant fotografiï la papereta electoral amb el nom del candidat “preferit” per demostrar el compliment del vot.