La Rahola i la carmanyola

He llegit l’article de na Rahola on fa una carrega frontal contra en Vendrell, cada u és lliure de fer el que vol, no he llegit el llibre d’en Xavier Vendrell així que no puc opinar de les floretes que li dedica, per tant afers d’ells.
De totes maneres en crida l’atenció alguns aspectes de l’article de na Rahola, ja he pensat més d’una vegada que mentalment els seus referents són espanyols, per exemple en una entrevista ens deia:

" ¿Por qué es importante recordar la Noche de los Cristales Rotos?- Creo que es importante vacunarnos para siempre de la cultura de intolerancia más importante de la historia de la humanidad. En mi caso tengo un triple compromiso. Por española porque vengo de un país que inventó la inquisición, que inventó la expulsión de árabes y judíos, que inventó la cultura de la intolerancia. Segunda por europea, porque formo parte de un continente que creó una ideología totalitaria de muerte y masacró y además se destruyó a sí misma. Y además soy una persona de izquierdas preocupada por los valores de la libertad que incluyen la convivencia y la tolerancia."

No està malament per una independentista radical no?, no conec afirmacions d’aquest tipus en boca d’en Vendrell, d’en Puigcercós, Portabella, Carod... però si surten de la seva boca i no és casual que a l’article dedicat a Vendrell li fa una recomanació per estudiar a la universitat, quina universitat? Doncs la UNED, la universidad española a distancia, potser al seu imaginari universitari per adults no existeix la UOC, ja sé que sóc part interessada en aquest cas, però està molt clar al meu entendre quins són els referents culturals de na Rahola, no entro a valorar si positius a negatius, però si més no rars en una persona que s’ha declarat i potser és declara independentista.

Respecte al teòric pas d’en Vendrell de la bomba a la democràcia, la cosa fa riure, no fotis Rahola! et passes la vida defensant un estat que ha nascut de les mans de gent que dinamitaven l’Hotel Estrella de David a Jerusalem i ara et poses purista amb el pobre Vendrell, en Xavier Vendrell ha fet un recorregut polític com tants altres polítics del món, alguns d’ells han arribat a cap d’estat i altres premi Nobel de la Pau, en Vendrell té el merit de ser el Conseller de la Generalitat més breu, res comparable de moment.