Mas i Berlusconi, contracte amb els catalans, contracte amb els italians.

Comparar els dos personatges és segurament injust, són completament diferents, però els uneix la mateixa ideologia lliberal, tot al mercat, res a la societat, des d’aquesta òptica mercantilista de les relacions humanes, l’únic que compte són els contractes i els notaris. En Mas fa servir el notari oficial, en Berlusconi va utilitzar el notari de la política italiana en Bruno Vespa i el seu programa Porta a Porta a la RAI. Contracte amb els Catalans, és un truquet ja vist, molt poc original i ja utilitzat per part de la dreta europea. Com quedarà després el Contracte amb els Catalans? en paper mullat, com tots els contractes electorals.
Un altre candidat, en Jose Montilla, fa el nen malcriat i marxa d’una entrevista com va fer el mateix Berlusconi durant la darrera campanya electoral, en Berlusconi va fugir d’una entrevista feta a la RAI per una periodista, declaradament d’esquerres, Lucia Annunziata, molt cregudeta ella; i en Montilla fuig d’un personatge que potser sap algunes coses importants de l’economia lliberal, però desconeix les normes bàsiques del periodisme. La culpa és d’en Sala i Martín? No, la resposabilitat és sempre de qui fuig, en Berlusconi i en Montilla sabien perfectament qui tenien per interlocutors. Paciència, això recorda cada dia més la politica italiana, quina por!