dissabte, de febrer 18, 2006

La llibertat d'expressió i l'estúpida provocació

Hi ha una part del món islàmic que té com objectiu polític la constitució d’estats teocràtics, estats on la sobirania no recau en la voluntat del poble, sinó en la voluntat de Déu, més concretament en la voluntat dels homes que diuen parlar en nom de Déu. Aquest model d’estat no és una novetat per al món occidental, i menys escara pels ciutadans de l’estat espanyol, molts encara recordem aquella bestia immunda del General Franco entrar a les esglésies sota el pal·li i fer monedes on ens recordava que era “Caudillo d’España por la Gracia de Dios”. Parlar i actuar en nom de Déu és un sistema per autojustificar tot tipus de barbaritats humanes.
La crisi provocada per part d’uns dibuixos teòricament “blasfems” contra el profeta Mahoma són una bona coartada pels sectors radicals islàmics en el seu treball de crear i/o consolidar els seus estats totalitaris teocràtics i de compactar la seva població contra l’enemic extern i així justificar totes les seves barbaritats. Sense dubte la publicació dels dibuixos satírics per part de la publicació danesa és part de la nostra llibertat d'expressió, i com a tal l’hem de defensar sense cap claudicació. El que no podem defensar és l'estúpida provocació i la manca de respecte, que un ministre de la República italiana aparegui amb una samarreta amb els dibuixos estampats no és un acte de llibertat d'expressió, perquè el senyor Calderoli no és un simple ciutadà, és el representant d’un estat laic que ha de garantir respecte i tolerància a tots els cultes religiosos, un representant de tots els ciutadans de la República italiana no té el dret a provocar a una part dels ciutadans que professen la religió islàmica, un simple ciutadà pot fer i dir el que vol en l’exercici de la seva llibertat d'expressió mentre no entri en contradicció amb la legislació de l’estat laic, un Ministre d’un estat laic té aquest dret limitat de facto, un representant de l’estat laic ha de respectar a tots els seus ciutadans i deixar-se de provocacions estúpides que després provoquen la mort de persones, manipulades o no, als carrers de mig món.