Dos llibres i un Papa

L’església Catòlica ha triat un nou successor de Pere, aquesta vegada el successor de l’antic Papa és en gran part l’ideòleg de l’anterior pontificat, hi ha una línia de continuïtat entre un i l’altre, la solidesa intel·lectual de Joseph Ratzinger però supera la de Karol Wojtyla, un era un gran comunicador d’idees força, l’altre és el pensador d’aquelles idees.
Aquests dies s’ha parlat molt dels possibles papables, un sense dubtes era el Cardenal Ratzinger i l’altre el Cardenal Carlo Maria Martini actualment jubilat a Jerusalem, a tots dos periodisticament els han donat com a cap de files de dues corrents oposades, Ratzinger conservador Martini progressista, personalment dubto que aquestes etiquetes puguin aplicar-se com un absolut a una institució com l’església catòlica, de fet el pensament de Ratzinger i Martini no és així distant en tantes coses, normal sinó no farien part de la mateixa església, segurament el que els separa més son les formes de proposar-se, la propensió al diàleg de Martini enfront de la defensa de l’ortodòxia obligada pel càrrec de Ratzinger. De fet com que no faig part de l’església catòlica, em preocupa poc els aspectes organitzatius interns de l’església (dones sacerdot, celibat dels sacerdots...), em preocupa més els aspectes estatals de l’església, la seva capacitat política de crear o desfer majories a les Nacions Unides i a la comunitat internacional sobre tants temes que ens impliquen a tots. Per això és interessant conèixer el pensament d’aquell que serà l’actual cap d’estat Vaticà i la de l’altre teòric candidat, per això hi ha dos llibres accessibles al gran públic, el primer editat ja fa anys és un diàleg obert sincer entre Carlo Maria Martini i Umberto Eco que porta per títol “In cosa crede chi non crede?” del qual es pot trobar també una edició catalana, que nostra la solidesa intel·lectual dels dos autors i l’altre molt més recent de Joseph Ratzinger i Marcello Pera “Senza radici. Europa, relativismo, cristianesimo, Islam” aquest text ens permet conèixer amb un cert detall les liniers ideològiques de Benet XVI, ens mostra la seva solidesa intel·lectual malgrat puguem discrepar en tantes coses, llàstima que el llibre queda descompensat enfront la mediocritat de Marcello Pera actual president del senat italià, és una demostració palpable de la mediocritat de l’actual classe dirigent italiana, que ens fa enyorar la solidesa intel·lectual dels antics dirigents de la DC, PCI, PSI...