Els Llibres

Hi ha una tendència generalitzada a les religions monoteistes a considerar la paraula escrita d’un llibre concret com a sagrada, la sacralització de la fixació del pensament, en aquest cas la sacralització d’un teòric pensament d’inspiració divina, no hi ha res més terrible que sentir parlar sobre la infal·libilitat dels criteris exposats en un llibre religiós (Bíblia, l’Alcorà) i també laic (Capital, Manifest Comunista…) la veritat absoluta de la paraula escrita porta al desastre i a la destrucció. Veure algú portant a una mà l’espasa (o el fusell) i a l’altra la Bíblia (o l’Alcorà) és l’antítesi de tantes coses escrites en els propis llibres, que esgrimeixen els seminadors de terror.
Agafem una Sura de l’Alcorà, concretament la 109 Els Infidels (Al-Kafirun)

En el nom de Déu Únic, Al.là, el compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!

“Oh infidels que no hi creieu!
Jo no adoro el que adoreu,
I no adoreu vosaltres el que jo adoro.
Tampoc adoro jo el que heu adorat;
I no adoreu vosaltres el que jo adoro.
Vosaltres teniu la vostra religió,
I jo tinc la meva religió!”
Un bon exercici de relativisme a segles de distància.