Toquen retirada al Parlament!

La crisi del 3% sembla finalitzar amb una sessió parlamentaria caracteritzada per les “retirades estratègiques”, això de les retirades estratègiques és un invent per dissimular el fugi-fugi general que sinó encara prendrem mal.
La discussió de la pseudo-moció de censura d’en J.Piqué s’ha caracteritzat per les bones maneres, sembla que els nostres polítics en general han fet cas als seus assessors d’imatge. El teòric candidat Piqué, que no és candidat, ni té programa, i si té partit el té a Madrid, ha volgut presentar-se com l’home bo i de regeneració, el pobre té massa plom a les ales amb la seva participació als nefasts governs Aznar per presentar-se com alternativa a res. En Piqué que ho saps, per evitar una derrota visual de 120 a 15, que recorda un partit de Catalunya al Mundial d'Hoquei, decideix amagar la cua entre les cames i fa una retirada estratègica i diu que no cal votar la seva moció de censura. No sóc jurista, però penso que està als límits de la legalitat parlamentaria, amb seguretat va més enllà del sentit comú, conegut amb català amb el terme “seny”.
El President Maragall, amb bon criteri per part dels asessors ha llegit el discurs i ha deixat el terreny de les metafores al calaix, un pot ser net de poeta i no tenir la gràcia de l’avi, jo sóc net d’un gran dibuixant i faig pena amb el llapis, la genètica no obliga a seguir els mateixos passos a totes les generacions. En Pasqual que és un xicot com cal, ha decidit demanar excuses per les paraules dites al Poble de Catalunya, però en un "momento dado" s’ha sortit del guió, ha arribat el patiment! quasi li demana a en Mas que no retiri la querella, remor i suor freda a la sala!
En Mas que se sent Poble de Catalunya ha decidit que les excuses anaven per ell i ha dit que retira les seves querelles, una bajanada jurídica que no té cap sentit en un estat de dret, els diputats tenen tot el dret a dir-se “cul d’olla”, “lladre” i tot el repertori possible sense tenir que anar als jutjats, la democràcia parlamentaria és això, si en Mas encara no sap com funciona és menester que algun jurista amb cara i ulls que li faci cinc cèntims.
En Carod s’ha divertit donant-li canya a en Piqué, amb mesura parlamentaria, podia donar-li molta més que la mereix, però les bones maneres han prevalgut, de totes maneres allò que el cos li demanava era donar-li canya a en Maragall, ell sap i les bases d’ERC li recorden que ell va dimitir per parlar i en Pasqual parla i parla, les diu de l’alçada d’un campanar i no hi ha “sociata” que caigui! El pacte del Tinell obliga, però el que no està clar és si obliga a menjar-se tots els embolics d’en Maragall. Després de la tempesta, la tranquil·litat, i el 3% ? a la Comissió d’Investigació i per la propera campanya electoral, ara esperem que aquest govern, que és el meu, que és el nostre, governi i solucioni els grans problemes col.lectius que tenim i els d’aquelles persones que han patit la pèrdua del patrimoni personal més important, el propi habitatge.