dilluns, d’abril 18, 2005

Tots guanyen?

Una vegada i un l’altre, sigui el país que sigui, el dia després de les eleccions apareix una gran cerimònia de la confusió, tots sempre guanyen! Bé, de fet algunes vegades no és així, a les ultimes eleccions italianes en Berlusconi ha perdut d’una manera tant gran que no pot amagar-se sota l’ala.
En les darreres eleccions basques torna la mateixa cançó, números canten, però, el guanyador és agradi o no una vegada més el PNV-EA i els altres van a la cua, els números canten! podem valorar la posició de centralitat política que pot agafar el PSE-PSOE o el fantasmagòric Partit Comunista de les Terres Basques, els hereus d’Herri Batasuna. També podem fer riure fins a les gallines amb valoracions com les de la candidata del PP donant per bons uns resultats impresentables, però això és normal amb el PP després de sentir les argumentacions d’en Piqué sobre els papers de Salamanca qualsevol cosa es pot valorar i fer. Des de l’espanyolisme militant del PSOE o del PP celebraran la relativa baixada del PNV, però en global qui baixa son les seves posicions, el bloc nacional basc els supera àmpliament, ara però queden obertes totes les combinatòries i un possible pacte PNV i socialistes és possible.
Ja sé que no servirà de res, però hi ha algun polític espanyol amb dos dits de seny per comprendre que il·legalitzar formacions polítiques no porta a res? que complica el marc polític però després torna a recomposar-se com era abans, si algú encara pensa que pot canviar l’estructura social i els problemes d’una societat amb una estúpida llei de partits no ha entès encara com funcionen les societats modernes, els aproximadament 150.000-190.000 votants històrics d’HB no desapareixen per decret llei i en un estat democràtic si volen continuaran trobant sempre forats per expressar-se políticament.
Un altre aspecte curiós d’aquesta campanya que he seguit amb un relatiu interès la veritat sigui dita, els problemes dels bascos fa temps que han deixat d’apassionar-me, de fet prefereixo dedicar-me als nostres problemes, com deia un aspecte curiós és aquesta nova moda de les conferències de Premsa sense preguntes, no sé si hi ha encara periodistes amb dignitat, però penso que el gremi dels periodistes hauria de demanar als seus de no participar en aquest tipus de fantasmades, no em puc imaginar per exemple als periodistes nord-americans acceptar una cosa així dels seus polítics, els periodistes espanyols en general són d’un servil que fa por, però no pensava que arribessin a tant per acceptar coses així, participar en una roda de premsa sense poder preguntar és el màxim de la servitud per un professional de la premsa arreu del món.