dijous, de maig 17, 2007

La demencial esquerra jacobina italiana i algueresa

Que l’estat italià és més o menys una república bananera és cosa sabuda, de totes maneres entre una república bananera i una monarquia bananera sempre millor la forma republicana que aquella monàrquica, és simplement una qüestió d'higiene democràtica. Però apart d’aquesta consideració general sobre la forma formal d’estat, com a persona que fa part de l’esquerra sociològica, ideològica i aquella militant, l’esquerra italiana em provoca cada dia més molèsties, l’ultima perla ha estat la reforma per fer de l’italià la llengua oficial de l’estat, no era suficient l’oficialitat de facto i el genocidi cultural realitzat en aquests anys contra les minories lingüístiques a Itàlia, sinó que ara calia consagrar la seva oficialitat. Algú podria pensar que és una iniciativa politica d’aquells ex-camises negres d’Allianza Nazionale, però no, és la nostra esquerra jacobina amb les seves diverses tonalitats de color agafen la bandera tricolor per iniciar una orgia patrioteristica contra aquells pobres desgraciats que tenen altres idiomes i fan part de l’estat italià, fet que afecta agradi o no primer de tot als sards que són la primera minoria demograficament parlant i després clar als algueresos que parlen català de l’Alguer. Per cert, dins aquest atac de jacobinisme agut l’esquerra algueresa arranca amb fervor patriòtic i ens regala un bonic punt sobra la identitat en el seu programa municipal on es diu literalment entre altres perles cultivades: “Tanto meno, la lingua locale può essere motivo di esclusione delle migliaia di concittadini che non la conoscono e non la parlano”
Nomes des de la mala fe i la mentida és pot afirmar que a l’Alguer els algueresos realitzant discriminació lingüística, els algueresos que parlen català són una minoria que claudica de fa temps enfront de qualsevol que parla l’italià i l’italià és la llengua hegemònica a la ciutat, una declaració com la que fa aquest manifest electoral només pot partir de la ment malaltissa d’algú que vol la desaparició de la vida social de l’Alguerès i la seva reclusió a l’àmbit de cantar tots contents i embriacs una bella cançó dedicada a Txu Franciscu. Els creadors del mite de l’italianitat no descansen. Agradi o no si alguna llengua avui està discriminada i en vies de desaparèixer és la llengua de la ciutat, “L'identità di una città non può riguardare una minoranza di cittadini – secondo gli ultimi dati, solo il 30% degli attuali 40.000 abitanti parla l'algherese –, ma deve coinvolgerli
tutti, compresi quelli di recente immigrazione che non possono continuare a sentirsi stranieri in patria” aquests fenòmens de la sociolingüística encara no han entès que els únics que és senten estrangers en patria son els algueresos? Jo penso que si, és simplement que ells han decidit que el millor que pot passar és que l’alguerès desaparegui, i que tots siguin feliços en “patria”, italiana certamente! No penses algú que hi ha algun projecte de sarditat nacional sota tanta retòrica inconsistent.

2 Comments:

At dimecres, de juny 06, 2007 12:53:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Mirade chi in s'alighera in majoria semus Sardos,e b'at puru meda zente chi su sardu lu faeddat...jaja mea faeddaiat in aligaresu ma custu no keret narrer chi deo soe "català"...sa catalanitade inoghe est una faula comente s'italianitade..mancari chi est coladu tempus,sa "catalanizzatzione" est comuncas istadu un'attu de colonialismu e de violentzia cuntra su Popolu Sardu...custu si devet ammittere istimadu Sig. Navarro,sa die chi azes a tenner s'onestade de lu narrer forzis calchid'unu (assumancu chie la pessat che a mie)at a iscultare chena prejuditzios sos arrejonos de interessu de custu blog.


Salude a Vostè e a tottu su popolu Catalanu,cun s'ispera chi donzi populu appat chito sa soberania in terra sua.


unu zoanu aligaresu

 
At dijous, de juny 21, 2007 12:13:00 p. m., Blogger Gustau Navarro Barba said...

Benvolgut, primer de tot és una norma de civilització firmar els escrits a un blog, així un sap qui és l’interlocutor. A l’Alguer, no és que la majoria sigui sarda, és que tots som sards, un altre cosa és amb la llengua que els algueresos parlin i quina és la llengua històrica de la ciutat, així que no posi a la meva boca (ploma) coses que jo no he dit, és una tècnica molt antiga i recorda a altres persones acostumades a debatre amb la seva pròpia ombra. He contestat el seu comentari, malgrat no ho faig mai amb els anònims, pel respecte que tinc als parlants de la llengua sarda, la qual vostè sabrà no està en perill per uns pocs algueresos que continuen parlant el català. Com un dia vaig dir al bon amic Diegu Corraine, abans de preocupar-te per les pàgines web del municipi de l’Alguer que estan en bilingüe alguerès-italià, preocupat pel fet que la teva capital, el teu govern, els teus diputats, la teva escola, la teva església... no fa res en sard, aquest és el veritable problema del sard i de Sardenya, tot la resta són banalitats per no enfrontar-se amb els problemes reals.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home