La demencial esquerra jacobina italiana i algueresa

Que l’estat italià és més o menys una república bananera és cosa sabuda, de totes maneres entre una república bananera i una monarquia bananera sempre millor la forma republicana que aquella monàrquica, és simplement una qüestió d'higiene democràtica. Però apart d’aquesta consideració general sobre la forma formal d’estat, com a persona que fa part de l’esquerra sociològica, ideològica i aquella militant, l’esquerra italiana em provoca cada dia més molèsties, l’ultima perla ha estat la reforma per fer de l’italià la llengua oficial de l’estat, no era suficient l’oficialitat de facto i el genocidi cultural realitzat en aquests anys contra les minories lingüístiques a Itàlia, sinó que ara calia consagrar la seva oficialitat. Algú podria pensar que és una iniciativa politica d’aquells ex-camises negres d’Allianza Nazionale, però no, és la nostra esquerra jacobina amb les seves diverses tonalitats de color agafen la bandera tricolor per iniciar una orgia patrioteristica contra aquells pobres desgraciats que tenen altres idiomes i fan part de l’estat italià, fet que afecta agradi o no primer de tot als sards que són la primera minoria demograficament parlant i després clar als algueresos que parlen català de l’Alguer. Per cert, dins aquest atac de jacobinisme agut l’esquerra algueresa arranca amb fervor patriòtic i ens regala un bonic punt sobra la identitat en el seu programa municipal on es diu literalment entre altres perles cultivades: “Tanto meno, la lingua locale può essere motivo di esclusione delle migliaia di concittadini che non la conoscono e non la parlano”
Nomes des de la mala fe i la mentida és pot afirmar que a l’Alguer els algueresos realitzant discriminació lingüística, els algueresos que parlen català són una minoria que claudica de fa temps enfront de qualsevol que parla l’italià i l’italià és la llengua hegemònica a la ciutat, una declaració com la que fa aquest manifest electoral només pot partir de la ment malaltissa d’algú que vol la desaparició de la vida social de l’Alguerès i la seva reclusió a l’àmbit de cantar tots contents i embriacs una bella cançó dedicada a Txu Franciscu. Els creadors del mite de l’italianitat no descansen. Agradi o no si alguna llengua avui està discriminada i en vies de desaparèixer és la llengua de la ciutat, “L'identità di una città non può riguardare una minoranza di cittadini – secondo gli ultimi dati, solo il 30% degli attuali 40.000 abitanti parla l'algherese –, ma deve coinvolgerli
tutti, compresi quelli di recente immigrazione che non possono continuare a sentirsi stranieri in patria” aquests fenòmens de la sociolingüística encara no han entès que els únics que és senten estrangers en patria son els algueresos? Jo penso que si, és simplement que ells han decidit que el millor que pot passar és que l’alguerès desaparegui, i que tots siguin feliços en “patria”, italiana certamente! No penses algú que hi ha algun projecte de sarditat nacional sota tanta retòrica inconsistent.