Vacances

He fet afortunadament enguany unes llargues vacances, no podem queixar-nos, París, Barcelona, Núria i de retorn a l’Alguer. Hem tirat la casa per la finestra? potser massa? Potser si, però al final del trajecte quan estàs be és necessari aprofitar el temps.
De París he pogut gaudir-ne poc, de fet amb criatures petites com és el nostre cas l’etapa obligada es Disney, un menja diners americà pensaran molts, tenen raó, però l'èxit de Disney és oferir un “Attimo Fuggente” de felicitat i certament tot el muntatge ofereix aquesta construcció/sensació de felicitat, d’estar fora del món real.
Malgrat la nostra vinculació infantil hem pogut tornar a caminar per París, tenen raó els nords catalans quan diuen que París encanta massa ràpidament als sud catalans, però sense arribar al papanatisme d’en Maragall, l’antiga Lutecia continua valent una Missa o dues!
De totes maneres i malgrat la seva fama i el rebombori nacionalista francès, Notre Dame em deixa fred, tenen els francesos altres peces molt més atractives que la fosca catedral parisenca, visiteu Meaux, Senlis o Beauvais i les seves catedrals, trobareu un gòtic al meu entendre mes interessant que aquell de Notre Dame de Paris.
El santuari de Núria i la seva estació d'esquí son l'antítesi de Paris, la tranquil.litat estiuenca de Núria és fantàstica, uns dies a Núria et fan desconnectar i recuperar forces, però com diu la Daniela més de tres dies comença a ser massa tranquil.litat per nosaltres. De fet som uns habituals de Núria, ens hem ja conjurat per tornar aquest proper Cap d’Any, trairem el Cap d’Any Alguerès una vegada més i anirem a les muntanyes pirinenques a rebre el 2006.
Tornats a l’Alguer desprès d’uns dies a Barcelona, ens trobem amb el mig agost alguerès, el pitjor mes per viure o visitar la ciutat, i el millor mes per als nostres hotelers i restauradors, els quals una vegada més ploren i diuen que no és un bon any, les llàgrimes de cocodril de l’empresariat alguerès es de riure, la majoria d’ells tenen uns hotels amb estrelles guanyades a la tómbola, amb preus astronòmics que permet a molts treballar quatre mesos a l’any i la resta de l’any tancar, tot un programa i tot un problema per la ciutat. Malgrat les aglomeracions estiuenques l’Alguer i el seu territori són un lloc fantàstic, quan sóc lluny em manca poder veure Cap de la Caça cada matí.