divendres, de setembre 30, 2005

El problema el té el PSOE

He estat diversos dies sense escriure, potser massa, però tenia moltes coses que fer i em treia el temps per escriure amb tranquil.litat, realment la situació no ha canviat, però el titular de Vilaweb "120 a 15" per referir-se als números per aprovar el nou estatut al Parlament de Catalunya m'han tret del meu descans d'escriptura. Durant dies he llegit tot el he pogut sobre aquest debat polític, el tira i arronsa dels partits, i els comentaris de periodistes i de bloquers santificat sobre el tema i repartint patents de patriotisme o de traïdors per a uns o els altres, en general divertit.
Jo sóc independentista, crec que el millor pel meu país és tenir un estat propi a l'intern de la Unió Europea, aquesta és la meva posició de principis sobre la nostra condició nacional, crec que haurem d'arribar-hi per solucionar les nostres mancances nacionals, sóc d'esquerres i això avui i sempre vol dir ser partidari que la societat controli l'economia i no que l'economia darwiniana de mercat controli i desfaci la societat. Fetes aquestes premisses ideològiques dir que l'estatut com a concepte no em fa fred ni calor, no sóc partidari que l'estat espanyol em concedeixi res.
Dit això no puc però que valorar positivament l'elaboració d'aquest nou estatut, primer perquè supera en tot l'anterior fruit del pacte de la transició i segon perquè aguditzara les contradiccions evidents dins de la dreta i l'esquerra espanyolista.
L'espanyolisme polític en les seves diverses cares (PP i PSOE) apostaven per la no arribada de l'estatut al Parlament espanyol, ara el problema el té Zapatero, que haurà de respectar els acords electorals, aprovar allò que el Parlament decideixi lliurament, podrà fer-ho? els partidaris de l'utopia federalista espanyola pensen que si, jo en tinc els meus dubtes més que raonables, però tot està per veure, la segona transició a l'estat espanyol ha iniciat aquesta nit al Parlament de Catalunya, caldrà veure fins on arribem. Des d'ara els insults contra els catalans, els seus líders i la seva gent seran la constant. Declarar-se una nació no és una cosa assumible per l'espanyolisme militant, malgrat que no existeixi cap diferència jurídica entre nació i nacionalitat, nomes hi ha la diferència de la claredat i deixar de costat les metàfores subtils i inútils de tota la transició.