Crònica d’una mort anunciada (I). Municipals a l'Alguer

Que el centre-esquerra alguerès anava a perdre el sabíem fins els pollastres, el que ens ha sorprès és el resultat, no tant el fet que Tedde aconseguís guanyar a la primera volta, sino el fet que ho faci amb el doble dels vots que l’esquerra.
Una victòria d’aquestes característiques parteix certament del mèrit del vencedor, però quan pren les dimensions com aquestes que tenim ara, cal cercar l’explicació també en la incapacitat de l’adversari en poder crear una alternativa real amb la qual confrontar-se amb dignitat i voluntat de vèncer.
Sorprèn que després de la desfeta el candidat de l’esquerra ens digui que l’electorat no ha entès el missatge, quan un polític fa una declaració dels tipus és que no compren res, no és l’electorat que no ha entès, és ell que no sap transmetre, avui Curedda, com Sechi en el seu moment fan de la seva arrogància la principal arma amb el qual són derrotats.
El problema de l’esquerra algueresa no és conjuntural, és estructural, i amb l’actual composició del consistori alguerès cap dels representants del centre-esquerra és capaç d’articular una oposició que sigui alternativa a l’actual majoria de la dreta, al ritme que portem tindrem aquesta majoria per vint anys. Difícil serà construir una alternativa d’esquerres a la ciutat, quan després de la monumental garrotada els DS i la Margherita encara celebren que tenen sis consellers, sis de trenta, però que dimonis estaven celebrant?
Desitjo el millor a la nova administració algueresa, que sigui capaç de governar la ciutat pensant en tots, malgrat conec perfectament els interessos que hi ha darrera de molts dels membres de l’actual Consell, però la politica també és això, el saber governar els diversos interessos en conflicte. Espero, desitjo, que el centre-esquerra algueresa articuli un discurs creïble pel conjunt de la societat, que alguns dels personatges que han estat protagonistes de l’esquerra algueresa en els últims trenta anys desapareixen definitivament del panorama polític, que tinguin com a mínim aquest acte final de decència, perque amb el seu sectarisme, la seva incapacitat per comprendre la realitat i la seva pretensió de ser els únics en tenir la veritat absoluta han portat a aquest desastre que ha deixat orfes a tants homes i dones de l’esquerra ciutadana.