La Societat Civil Catalana

Durant anys el nostre país ha tirat endavant gràcies a la gent i a la seva organització autònoma al marge de l’estat i contra l’estat (espanyol), en els darrers anys d’autonomia ha existit una certa deixadesa associativa. Personalment crec que és important l'existència de les estructures estatals o para estatals catalanes, faciliten molt les coses a la comunitat, hi ha una diferencia important d’aquella foscor del franquisme que vaig patir a la infantesa a l’actual situació de “dependència autonòmica”, però al marge de les estructures administratives i partidistes ha d’existir l'organització de la societat civil catalana de forma autonomia i independent, capaç de fer, de proposar i de confrontar-se amb el conjunt de la nostra societat i amb els grups dirigents. Aquest camí va ser aquell iniciat per una associació com el “.Cat” , associació que ha donat la més important victòria col·lectiva a la comunitat catalana, la visibilitat a la xarxa és un fet d’una importància tal que mai serem prou agraïts a les persones que van iniciar i finalment aconseguir la possibilitat d’existir independentment de cara al món, ara la responsabilitat la tenim nosaltres en fer ús i abús del nou domini.
En un altre ordre de coses, però en una mateixa línia d'actuació, que la gent aprofiti la xarxa per tirar endavant propostes polítiques, la idea/proposta d’aprofitar el referèndum de l’estatut per fer pales la nostra voluntat d’ésser un poble com la resta de pobles sobirans em sembla molt interessant, podem estar més o menys convençuts de la correcció política de demanar el vot nul amb l’escrit “Independència per Catalunya”, però que un grup d’incansables patriotes de diverses generacions és posin d’acord al marge de les estructures de partits per proposar al conjunt de la societat catalana una posició política, és ja un èxit organitzatiu, és la demostració que el nostre país lluny del desfatisme dels ploramiques és capaç d’autorganitzar-se i fer petites i grans coses quan les circumstancies ho demanen.