dissabte, de febrer 04, 2006

Sàtira, diversitat, llibertat d'expressió.

Per formació acadèmica sóc una persona que tendeix a apreciar la diversitat cultural humana i al mateix temps afirmo la seva unitat, no hi ha grups superiors a altres, per motius culturals o etnico-biològics, no existeix una supremacia d’uns humans respecte als altres.
Aquests dies veig amb certa sorpresa algunes reaccions enfront els dibuixos del diari danès “Jyllands-Posten” , recomanaria a tots de fer una ullada als dibuixos per constatar que no hi ha res de blasfem ni manca de respecte vers l’islam, és una bona sàtira que fa referència especialment als sectors més integristes de l’Islam, recomano també fer una ullada als treballs de J.L.Martin al Setmanari sàtíric "EL Jueves" amb el seu personatge “el Dios Mio”, és el mateix estil de sàtira fresca i divertida. Si cap de nosaltres prendria en consideració una acusació contra J.L.Martin per blasfem el mateixi hem de fer respecte al treball publicat a Jyllands-Posten, la llibertat d'expressió és un dret col.lectiu aconseguit amb sang, suor i llàgrimes, la nostra societat és una societat laica que garanteix la llibertat religiosa, els creients de qualsevol religió tenen dret a professar-la i no ser discriminats per les seves creences, però en cap cas poden imposar les seves al conjunt de la societat. L’opció de no representació dels personatges sagrats és una opció legitima, és la “iconofòbia”, tendència religiosa hegemònica a l’islam, però que també existeix dins del cristianisme, especialment dins les congregacions protestants que han acusat de sempre al catolicisme de ser una continuació del paganisme romà per la seva utilització generalitzada d’imatges “sagrades”. Però aquesta legitima negació a la representació d’allò que és sagrat en una societat laica nomes és acceptable dins de la pròpia comunitat dels creients, els altres ciutadans tenim la llibertat absoluta de representar el que volem i com volem dins el marc institucional col.lectiu de les lleis dels estats no confessionals.
Aquells que des d’occident justifiquen l’autoretall de la llibertat d’expressió enfront del fanatisme de certes corrents islàmiques estan negant les propies bases de la nostra societat civil i laica, el respecte a la diversitat no està en consentir les limitacions de les llibertats, sinó en oferir la possibilitat d’exercir-la a tots, aquest dret certament no és exportable amb bombes intel.ligents, però tampoc fent el mesell enfront l’intent de convertir la nostra societat en una societat controlada per clergues d’una o altre religió.