Right or wrong, my country.

En aquest dies apocalíptics, en el qual Catalunya i els catalans som els centre de tots els mals espanyols, on l'atac i l'insult com ja havia previst en anteriors comentaris són i seran el pà de cada dia, on Montilla és un terrible "ministro" catalan i Manuela de Madre una "separatista" perillosa, apareixen articles amb els quals et reconeixes totalment o parcialment, on finalment respires al veure algú que fa un discurs intel·ligent i et permet pensar que la mentida i l'estupidesa no és absoluta.
Cert és que la lectura dels editorials d'en Vicent Partal a Vilaweb reflecteixen el pensament de molts de nosaltres, gràcies Vicent un altre vegada per consolidar un mitja imprescindible com Vilaweb, però molt més refrescant per a mi, són dos articles d'en Lluís Foix i en Manuel Castells respectivament a la Vanguardia, molt interessants el dos, el primer és una barreja de sentit comú i de sentiments que honoren Foix, un home que no s'ha manifestat mai per ser un un nacionalista català i menys encara un independentista, però enfront la barbàrie espanyola no dubte a declarar "Right or wrong, my country". L'altre és un article fet des de l'acadèmia i la lucidesa intel·lectual del millor sociòleg que ha estudiat a nivell internacional la nova societat de la informació, Manuel Castells amb la rigorositat i la senzillesa que el caracteritzen analitza l'actual situació política catalana i espanyola, dos articles indispensables.